No tothom acabarà content
El temps ja s’ha tirat a sobre. L’immobilisme i la falta de determinació d’uns i altres –no de setmanes o mesos, sinó d’anys– ha provocat la situació actual, que un mes després d’acabar aquesta fase regular de la Lliga Endesa encara no se sàpiga res sobre el curs que ve. Ni quants equips hi haurà, ni els requisits per accedir-hi. Ni tantes i tantes altres coses.
A partir d’avui començarà a moure’s una comissió de treball entre l’ACB i la FEB per trobar una solució. Un pas obligat pel CSD, que ha agafat el toro per les banyes veient que ells sols no podrien sortir de l’atzucac actual, buits de perspectiva. Una cosa és tenir un ideari ferm i una altra de molt diferent, recloure’s en un racó i no moure-se’n mai, plogués o fes sol. Aquest extremisme no ha fet res més que erosionar les dues competicions i desprestigiar-les. Fins al punt que els dos equips que han consumat el descens esportiu a la LEB Or (Betis i ICL Manresa) estan convençuts que els repescaran. Una visió que, esportivament parlant, no entra al cap a ningú s’ha convertit en lògica, veient el tarannà dels últims anys. A LEB Or, i davant les dificultats (econòmiques) per pujar, la competició transita en l’anonimat. Una coartada també per als clubs. Alguns es queixen de la duresa del cànon i el fons d’ascensos i descensos, i resulta que no tenen liquiditat per fer front als compromisos ara, a la segona divisió. Ser a la Lliga Endesa no és només pagar la quota d’entrada, sinó un increment de pressupost. I això no és com el futbol, on cauen diners del cel pels drets televisius arribant a l’elit.
La proposta del CSD –17 o 18 equips el curs vinent i 16 el 2018/19, conservant el sistema de competició– és un bon inici, però hi ha moltes arestes a polir i escàs marge de maniobra. I al mig, una resolució de la comissió de la Competència que insta a treure el cànon –facilitant ja ascensos d’Or–, i l’ACB demanant les mesures cautelars per ajornar-ho. Acabarà havent-hi una entesa, però serà molt millorable i forçada. El peatge per haver mirat massa cops a un altre lloc.