No passa cada dia que algú que hagi estat diputat del Parlament de Catalunya escriga un llibre i encara menys que algú del món de la política escriga un llibre sobre futbol. Tot i que, per sort, el món ha canviat molt, encara hi ha qui pensa que el futbol és una matèria menor, una mica indigna per a un càrrec públic. Més i tot si eres d’esquerres. Sembla mentida que això passe, però encara hi ha algunes esquerres que s’atreveixen a recitar aquella murga de l’opi del poble…

L’exdiputat en qüestió és Ramon Usall, professor en l’ensenyament secundari, col·laborador d’aquest mateix diari i novel·lista ocasional, a més d’antic membre del grup parlamentari de la CUP per la demarcació de Lleida.

I Usall acaba de publicar Futbolítica, un volum d’Ara Llibres dedicat a narrar les històries de clubs de futbol políticament singulars d’arreu del món. Hi explica anècdotes d’una seixantena d’equips, des dels nostres Barça, Llevant, Atlètic Balears o Júpiter fins a clubs tan peculiars com el Christiania SC, l’Hakoah Viena o el Cobresal xilè. Hi ha de tot. Clubs que han estat bandera de les classes populars i clubs manipulats pel poder. Clubs que han patit molt i clubs que han triomfat. Clubs que poden erigir-se en representants de països sencers i clubs que representen dictadors i dictadures. Històries, però, totes elles interessants.

En el pròleg Usall esmenta l’escriptor i pensador Albert Camus, que va jugar de porter a l’Alger colonial, quan afirma que tot el que havia après sobre la moral, la vida i les obligacions dels homes ho devia al futbol. Camus era tan espavilat que podia aprendre només de veure com es movia la sorra, però la frase la reconeixem a la perfecció gent com jo, i tants d’altres, que també hem après molt de la vida mirant futbol i també jugant a futbol.

El llibre es fa llegir: és àgil, interessant, sorprenent i documentat. És per tant una vacuna perfecta per a aquestes setmanes de pilota parada.