No passa cada dia que algú que hagi estat dipu­tat del Par­la­ment de Cata­lu­nya escriga un lli­bre i encara menys que algú del món de la política escriga un lli­bre sobre fut­bol. Tot i que, per sort, el món ha can­viat molt, encara hi ha qui pensa que el fut­bol és una matèria menor, una mica indigna per a un càrrec públic. Més i tot si eres d’esquer­res. Sem­bla men­tida que això passe, però encara hi ha algu­nes esquer­res que s’atre­vei­xen a reci­tar aque­lla murga de l’opi del poble…

L’exdi­pu­tat en qüestió és Ramon Usall, pro­fes­sor en l’ense­nya­ment secun­dari, col·labo­ra­dor d’aquest mateix diari i novel·lista oca­si­o­nal, a més d’antic mem­bre del grup par­la­men­tari de la CUP per la demar­cació de Lleida.

I Usall acaba de publi­car Fut­bolítica, un volum d’Ara Lli­bres dedi­cat a nar­rar les històries de clubs de fut­bol política­ment sin­gu­lars d’arreu del món. Hi explica anècdo­tes d’una sei­xan­tena d’equips, des dels nos­tres Barça, Lle­vant, Atlètic Bale­ars o Júpiter fins a clubs tan pecu­li­ars com el Chris­ti­a­nia SC, l’Hakoah Viena o el Cobre­sal xilè. Hi ha de tot. Clubs que han estat ban­dera de les clas­ses popu­lars i clubs mani­pu­lats pel poder. Clubs que han patit molt i clubs que han tri­om­fat. Clubs que poden eri­gir-se en repre­sen­tants de països sen­cers i clubs que repre­sen­ten dic­ta­dors i dic­ta­du­res. Històries, però, totes elles interes­sants.

En el pròleg Usall esmenta l’escrip­tor i pen­sa­dor Albert Camus, que va jugar de por­ter a l’Alger colo­nial, quan afirma que tot el que havia après sobre la moral, la vida i les obli­ga­ci­ons dels homes ho devia al fut­bol. Camus era tan espa­vi­lat que podia apren­dre només de veure com es movia la sorra, però la frase la reco­nei­xem a la per­fecció gent com jo, i tants d’altres, que també hem après molt de la vida mirant fut­bol i també jugant a fut­bol.

El lli­bre es fa lle­gir: és àgil, interes­sant, sor­pre­nent i docu­men­tat. És per tant una vacuna per­fecta per a aques­tes set­ma­nes de pilota parada.