Ha passat més d’una setmana des de la final de la Champions League i els barcelonistes voldríem que encara quedés més lluny per començar a creure que el Barça pot tornar-la a guanyar i per oblidar la desil·lusió consegüent a l’esperança que el Juventus vencés el Real Madrid després de donar una bufetada al nostre equip. Només els que no són aficionats a un club de futbol –tot aficionat a un joc té com a mínim un rival acèrrim– no entenen que els barcelonistes sempre volem que perdi el Madrid, de la mateixa manera que els madridistes volen que sempre perdi el Barça. N’he parlat amb madridistes i la comprensió és recíproca. Té a veure amb un joc. Però, certament, és més complicat i hi intervenen altres elements que transcendeixen el joc. És per això mateix que, entre tantes altres coses, va interpretar-se d’una determinada manera l’anunci de TV3 relatiu a la final de la Champions.

El cas és que molts van donar per fet que, considerant a més un capteniment nacionalista contrari a un equip espanyol, la televisió pública catalana adoptava la perspectiva barcelonista que exaltava el Juventus. Tanmateix, pensem-hi. La locució de l’anunci comença amb aquesta sentència: “Només hi ha onze homes capaços d’evitar l’inevitable.” La naturalesa d’una frase tan emfàtica ens situa en el terreny de l’èpica i en aquest sentit és susceptible de posar-se en qüestió l’apel·lació a una mena d’esperit a la Gladiator: sabem que el futbol és una exaltació del mascle, però no poden fer-ho d’una altra manera? El cas és que encara que la focalització (el protagonisme i, amb ell, la possibilitat de l’heroïcitat) recaigui en els jugadors de l’equip italià, hi ha un reconeixement del Real Madrid (considerant la seva victòria com a inevitable) reafirmat amb el seguiment de la narració: “Onze homes preparats per canviar el destí. Fer viure una nit negra al totpoderós equip blanc.” La referència al destí rebla que la victòria del Madrid és l’inevitable –podria considerar-se, certament, que es defineix com una fatalitat– en relació amb el poder del Real Madrid. Direm de passada que si només hi havia onze homes capaços a Europa de capgirar la història, com es diu al final de l’anunci, és perquè eren els que havien arribat a disputar-li la victòria atribuïble al Madrid. Entremig hi ha una mica d’il·lustració del relat èpic: “Homes joves” (imatge de Dybala), “homes bregats en mil batalles” (Higuain, Alves), “capaços de beure l’elixir de l’eterna joventut” (Buffon, que, pobre, va encaixar quatre gols i potser va envellir de cop). L’anunci era pura retòrica: el triomf del Madrid era, certament, inevitable.