Cultiu del 4-2-3-1
Abans de començar, sense ni tan sols indicis i quan l’agenda la marquen els exercicis de ficció futbolística habituals de l’estiu, el millor aval en el projecte de futur del Barça és que ha incorporat al vaixell un entrenador intel·ligent i que, a sobre, no és estrident. La paraula que més s’escapa de la boca dels que el coneixen és normalitat. I Valverde haurà de mantenir-la en un entorn que no ho és especialment. Haurà de navegar entre aigües sempre agitades sense que la nau se’n ressenti. Sense arribar a marejar el personal. I d’entrada, haurà de gestionar la set d’un entorn minuciós, sempre atent als detalls, que ha après amb els anys que el 4-3-3 és l’ABC del Barça, amb un equip que, quasi de manera natural, empeny cap al 4-2-3-1.Al final, jugar bé no està lligat a un dibuix. Quan Menotti deia allò del número de telèfon, traient importància als dispositius tàctics, anava al moll de l’os, i d’equips que agraden, que juguen bé, n’hi ha de totes les combinacions telefòniques. A més, Valverde ja va deixar clar en la seva presentació que el que és veritablement important és com mous el sistema. Pochettino es refereix a aquest moviment com “desenvolupaments futbolístics”. I aquí és on Valverde pot apaivagar les seves idees, enganyar la crítica com qui fa l’avió amb la cullera a un nen amb la finalitat de fer-li empassar el menjar. zLa posició de Messi convida a redibuixar l’equip. En els gràfics de prèvia de partit, Leo segueix apareixent a la dreta en un 4-3-3, però ja fa temps que no trepitja la banda. La seva maduresa futbolística l’empeny cap al centre de l’escena, cada vegada més influent, erosionant el protagonisme del mig del camp. I aquí és on l’evolució convida a compensar el seu moviment natural incorporant un jugador de banda que recuperi la profunditat alguns dies perduda. Al final, Rakitic ha fet enguany més tasques de jugador de banda que d’interior, sempre obligat a compensar el rol de Messi. El 4-2-3-1 no està en el llenguatge del Barça. Però sí en el de Valverde, i l’encaix de peces actual el converteix en un escenari molt possible. A més, el Txingurri sabrà enganyar l’ull crític amb un doble pivot flexible, que en alguns moments la cosa sembli un 4-3-3.