La Penya tornarà a jugar, set anys després, una competició europea. I curiosament l’últim cop que ho va fer va ser amb Sito Alonso a la banqueta, el flamant nou tècnic del Barça de bàsquet. Jugarà la Champions League, la competició que organitza la FIBA en paral·lel a les dues que té l’Euroleague, després d’haver partit peres temps enrere.

No la disputarà pels mèrits esportius d’aquesta darrera temporada, ja que l’equip verd-i-negre s’ha salvat un parell de jornades abans del final la lliga ACB acabant en la catorzena posició. Però la FIBA ha tingut en compte la trajectòria, el palmarès i l’historial del Joventut a l’hora d’acceptar la proposta dels badalonins per a jugar-hi.

És una opció que interessa a les dues parts. La FIBA necessita equips que vulguin jugar aquesta competició creada tot just l’any passat, per a anar creixent, i el Joventut la vol jugar per diversos motius.

Primer de tot, pels econòmics. A Badalona han calculat que amb els diners que ingressaran només per a participar-hi i que els garanteix l’organització poden cobrir les despeses que suposen jugar una competició d’aquesta mena. Una diferència molt notable respecte de fa dos anys, quan van refusar jugar l’Eurocup perquè hi perdien clarament força diners i no els sortia a compte.

En segon lloc, pels socials. La lliga ACB fa pinta que anirà reduint els equips participants a curt termini, sobretot per la pressió que exerceixen els clubs més grans, cada vegada amb un calendari més atapeït i exigent entre la lliga d’aquí i l’europea. De fet, aquest any la competició ACB només l’han jugat disset equips i no podem descartar que més aviat d’hora que tard l’acabin jugant setze.

Això suposen només quinze o setze partits com a local per temporada, sense comptar uns hipotètics play-off, i el cert és que són ben poques oportunitats per als associats de la Penya de veure el seu equip al llarg del curs. Jugant la Champions League es garanteixen, com a mínim, set partits més a Badalona.

I en tercer lloc, pels esportius. El Joventut sempre ha defensat el model de planter, i sobretot ara que l’economia no acompanya, fent bona aquella dita que de la necessitat cal fer-ne una virtut. Jugant també a Europa, la Penya pot tenir una bona oportunitat per a foguejar els jugadors més joves que segurament en els partits més compromesos de l’ACB no tindran tantes oportunitats ni minuts.

D’entrada, la decisió que ha pres el club badaloní sembla encertada. El resultat, però, no el podrem avaluar fins a final de la temporada que ve.