Ada Colau no hauria guanyat les darreres eleccions municipals si només hagués pescat vots dels col·lectius de la PAH, d’ocupes, d’aturats i de gent en risc de quedar-s’hi o fins i tot de ciutadans que viuen al llindar de la pobresa. No. L’èxit de Colau va ser transversal, va ser recollir un vot de protesta contra un determinat statu quo que havia dirigit les institucions des de finals dels anys setanta. Recíprocament, si a Ada Colau l’haguessin votat tots els afectats pels desnonaments, la gent que ocupa pisos buits perquè no pot comprar ni llogar, els aturats i els que no arriben ni a mileuristes, en comptes d’11 regidors de 41 hauria vorejat la majoria absoluta.

El problema és que Colau sembla que no governi ni per al 25% del vot emès que li va donar suport tot just fa dos anys. Fa una setmana, la decepció en conèixer que el ral·li Catalunya-Costa Daurada no disputaria l’emblemàtic tram espectacle a Montjuïc va ser tremenda, però pitjor són les excuses per espolsar-se el tema i que la decisió pesi sobre les espatlles del districte de Sants-Montjuïc. Seguint aquest criteri, les dues pròximes grans decisions de Barcelona en Comú (perquè al seu soci de govern, el PSC, ni se l’espera) seran tapar amb una gran lona i tancar al públic la Sagrada Família i fer la punyeta dia sí dia també al Barça a veure si en comptes de remodelar el Camp Nou se n’atipa i fot el camp de la capital. Així, s’hauran acabat les molèsties per als veïns.

Parlant clar: des del punt de vista dels pilots participants, el tram de Montjuïc no aportava res. Al contrari, s’hi podia perdre molt. Però en termes de promoció de l’especialitat era fantàstic i com a vehicle d’exportació d’imatge de la ciutat (atenció, a cost públic pràcticament zero) era impagable.

Estic tan segur que entre els votants d’Ada Colau hi ha aficionats a l’esport del motor que no tenen prou recursos –potser ni vehicle propi– com per anar-se’n a veure els trams del mundial de ral·lis a les comarques tarragonines, però que sí que es poden acostar a Montjuïc pagant un bitllet de metro, que no puc entendre què inspira l’estratègia de despullar Barcelona i rodalies de grans esdeveniments si no és una posició gairebé dogmàtica. I podria fer un esforç de comprensió si veiés que hi ha un model alternatiu a aquest buidatge. Colau va posar en qüestió el Circuit de Barcelona-Catalunya quan encara no era alcaldessa. També el Mobile World Congress –benvinguda rectificació a temps–, els creuers, els hotels i tants altres elements de promoció i negoci. Que generen molèsties? Corregim-les. Però carregar-s’ho és matar mosques a canonades i estendre la pobresa que es diu voler combatre.