Aquesta setmana s’ha mort Iuri Drozdov, el llegendari cap de l’espionatge soviètic, que va crear els il·legals, l’elit del KGB, espies que vivien als Estats Units i a Occident com famílies normals, entrenats des de xiquets per passar desapercebuts.

L’espionatge durant la guerra freda ha generat moltes llegendes i històries de novel·la. Algunes relacionades amb el futbol. De totes, una de les que més m’agrada i més m’intriga, perquè encara ara mateix no sé si és veritat, és la del camarada Yakima Eordahnov.

Eordahnov és un estrany defensa de l’Spartak de Moscou, que només va jugar dos partits i que sembla que en realitat era un britànic anomenat Jim Riordan. Això és com a mínim el que defensa el mateix Riordan en la seua autobiografia Comrade Jim: The Spy Who Played for Spartak.

Riordan era un anglès de Portsmouth, bon jugador de futbol amateur, amb planta de defensa alt i fort que es va fer membre del Partit Comunista i vivia sovint a Moscou. Ell mateix conta que jugava en el futbol amateur a la capital russa amb alguns amics i que, de sobte, un dia va rebre la visita de l’entrenador de l’Spartak, en aquella època un dels millors equips del món, que li va demanar d’ajudar-los en dos partits importants, adduint que la

seua defensa estava malmesa.

A partir d’ací, Riordan explica que va jugar dos partits amb l’equip contra el Pakhtakor Taixkent i contra el Kairat Almati. Un fet extraordinari perquè en aquell temps no podien jugar estrangers en la lliga soviètica i, encara menys, occidentals.

De la presència de Riordan-Eordahnov en els dos partits no hi ha proves documentals, però Riordan va aconseguir anys després que un dels jugadors de l’Spartak validés la seua història i reconegués que aquell camarada anglès havia protagonitzat la que, de fet, seria una de les històries més estranyes del futbol de la guerra freda.