El Barça B acaba de recuperar una categoria que va perdre fa dues temporades. El retorn a l’elit del filial de l’equip blaugrana ha causat certa controvèrsia. Un conjunt que a mitjan de la temporada passada va haver de fer una forta inversió per portar jugadors experimentats a segona B i criats lluny de la Masia per fugir de les posicions de descens. Anteposar l’objectiu d’un resultat concret a la formació des de la base. Aquesta filosofia ha donat fruits: setze mesos després, el Barça tindrà un equip B en el futbol professional.

El cost de tot això: deixar fora del camí producte manufacturat a casa per donar l’oportunitat a molts jugadors més veterans que no arribaran mai al primer equip. Ara fa uns dies, Pep Guardiola, que coneix molt bé l’entorn dels planters dels grans clubs, va assegurar en una entrevista que no donava pas a joves del Manchester City al primer equip perquè a Anglaterra els equips filials només juguen entre si en una lliga sense transfons competitiu. L’entrenador català posava les lligues espanyoles com a exemple de competitivitat.

Aquí, els filials competeixen en les mateixes lligues que la resta d’equips, la qual cosa fa augmentar el seu nivell de competitivitat i els prepara millor abans de fer el salt. Jugar-se una plaça de play-off a Alcoi, haver de remuntar el resultat contra el Lleida amb un home menys… En definitiva, competir contra gent que lluita per sobreviure en el món del futbol: madurar a temps exprés. Aquesta és la visió d’un gegant del futbol. Posem-nos ara a la pell dels equips terrenals.

Fa alguns dies, arrel d’aquestes declaracions de Guardiola, el company periodista de BeINSports Axel Torres va fer algunes reflexions molt interessants. Va explicar que aquesta escalada de filials a alts nivells barra el pas a equips de capitals de província de l’Estat, amb una massa social important, i no els permet accedir a aquestes posicions. Sense anar més lluny, aquesta temporada el Racing de Santander i el Real Múrcia s’han quedat a les portes de segona A contra el Barça B i el València Mestalla.

Per tant, la disjuntiva és transcendental: deixar que els grans equips tinguin filials en les màximes categories per fer madurar els nanos del planter a casa pròpia o deixar aquestes categories exclusivament per a equips amb certa història i massa d’aficionats que volen tenir més ressò? El paper del planter en el futbol modern: l’etern debat.