Gràcies, Leo Messi!
Leo Messi, més enllà del seu matrimoni, felicitats! Ha fet un immens favor a la projecció internacional de Catalunya. Un acte que ens ha projectat al món, i darrere de tot, com han assenyalat tots els diaris d’Amèrica Llatina, la bandera catalana. Un favor que beneficia tothom, alhora que el defineix a ell mateix: la fidelitat a la terra que l’ha vist néixer, la ciutat on ha estat nen, el país amb el qual s’identifica i el club i la terra on s’ha fet home, persona i jugador.
Messi projecta catalanitat des de la normalitat de la seva manera de ser i viure. Sense retòrica, focus ni espectacularitat, vivint entre nosaltres tal com és. Ha fet un acte de normalitat posant una senyera en el seu casament, junt, és clar, amb la bandera argentina.
Un fet personal, de premsa rosa, de glamur, d’esport i d’impacte universal. El més important per al país és que arreu del món s’ha parlat de Catalunya, del procés i de l’actitud de rebuig del govern espanyol i del conjunt de l’Estat a les demandes democràtiques de Catalunya.
No hem de ser apocats ni porucs, hem d’explicar al grup Grífols, a qui tant deu el país, que la llengua catalana i la força pròpia suma, no resta. Que li preguntin al Grup Godó per l’aposta en llengua catalana en els seus mitjans, sense amagar l’etapa actual d’oposició editorial als drets del poble de Catalunya i el mateix però encara més acusat en els beneficis inicials i en el present de dificultat del Grup Z per la deriva borbònica.
El món és obert, les grans multinacionals cerquen identitat personificada, Ikea, Nokia, Samsung, Coca-Cola i mil exemples més. Com va l’exportació extraordinària de Catalunya al món? A partir de l’origen Catalunya.
Messi ha fet de persona normal, un humil que ha esdevingut mite global. Per això triomfa com a futbolista i com a persona. Un afegitó no menor: en ple viatge de noces s’atura per signar la seva renovació pel Barça.Un guió perfecte de noi llest i senzill.
Messi, un déu? No! De cap manera, tot el contrari, només l’exemple més precís d’un xaval que ha fugit de la malaltia a base de voluntat, de la galvana, de la ganduleria, de l’adolescent cregut fet jugador immadur ídol de masses i el cap buit. Un jugador culer de Rosario.