La primera eliminatòria del torneig de Wimbledon hauria quedat desvirtuada pel suposat abandonament premeditat de vuit jugadors. Segons els rumors, aquests jugadors haurien sortit lesionats a la pista amb l’únic objectiu de jugar una estona més o menys llarga per cobrar les 35.000 lliures de premi (39.738 euros) a què dona dret disputar la primera eliminatòria. Una bona picossada. I sense necessitat de guanyar cap partit. En el Barcelona Open Banc Sabadell cal superar tres eliminatòries i plantar-se en els quarts de final per rebre més d’aquests gairebé 40.000 euros de premi que es perceben a Wimbledon només per debutar (58.245). En el Masters 1.000 de Miami, torneig d’una categoria superior al català, per guanyar una quantitat semblant (41.350 dòlars, que són 36.280 euros) cal superar dos partits i classificar-se per a la tercera eliminatòria.

La participació d’aquests jugadors, si es confirmés que van debutar sabent per avançat que abandonarien, hauria barrat el pas a altres jugadors que podrien haver jugat en plenes condicions de competitivitat i amb possibilitats de passar d’eliminatòria. Això no només seria una estafa a la competició –gairebé impossible de demostrar, tot cal dir-ho–, sinó també un deshonor envers un dels considerats esports més honorables i per al torneig més glamurós del món.

Les actituds antiesportives ja han passat factura a alguns jugadors en aquest Wimbledon. És el cas de Bernard Tomic, que no es va retirar en el seu partit contra Mischa Zverev, però que sí que va jugar amb una desgana evident. L’australià, després de perdre, no va dubtar a reconèixer que només havia sortit a la pista a passejar-se (i a cobrar els 40.000 euros): “Només tinc 24 anys, però ja en fa dos que no tinc motivació. Sé que aquest joc mereix un respecte que no li tinc, però és la meva elecció.” Les seves declaracions, més enllà de deixar-lo com un bocamoll, li han suposat una multa de 13.000 euros i la rescissió del seu contracte amb Head. Els trepes han arribat, també, al tennis i a Wimbledon.