L’Espanyol busca defenses centrals al mercat. I és que ara mateix a la plantilla només hi té un central pur, Òscar Duarte, que, a més, està lesionat de llarga durada i no es preveu que estigui a punt per tornar fins ben començada la lliga. També té David López que, tot i que la seva posició natural és la de migcampista, aquesta passada temporada ha demostrat que ho fa més que bé jugant a l’eix de la defensa. Però a partir d’aquí, per ara, res més. Des de la direcció esportiva del club s’ha comentat diverses vegades que cal reforçar aquesta posició amb dos jugadors més per afrontar amb garanties el pròxim campionat.

Una de les prioritats des que va acabar la passada temporada és aconseguir que el mexicà Diego Reyes, cedit pel Portu, continuï, però els portuguesos no estan disposats a rebaixar els set milions de traspàs que demanen i l’Espanyol, condicionat pel límit salarial, busca la manera de desencallar unes negociacions que ja s’han convertit en un serial televisiu.

Mentrestant, no deixen de sortir noms de jugadors que el club sondeja o bé que els seus representants ofereixen directament sense que, de moment, se n’hagi concretat cap. I és que el mercat de defenses centrals és un dels més complicats aquests darrers estius. Els jugadors amb una certa qualitat que ocupen aquesta demarcació van força buscats i tenim molts exemples de clubs que han pagat quantitats exagerades i que fa uns anys enrere haurien semblat impensables per a un defensa.

És la llei de l’oferta i la demanda. Però no deixa de ser curiós que una de les posicions que durant força temps ha estat més ben coberta a l’Espanyol pels jugadors del seu propi planter ara sigui una de les més buscades i remenades pel club al mercat exterior.

Qui no recorda, per exemple, els darrers quinze anys, els noms de Toni Soldevilla, Albert Lopo, l’enyorat Dani Jarque, Carlos García, Moisés Hurtado, més tard reconvertit a migcampista, Sergio Sánchez, Jordi Amat, Victor Ruiz o Éric Bailly. Sens dubte, tota una fàbrica de defenses centrals i la majoria d’ells, per no dir tots, d’una contrastada qualitat.

Segurament és fruit de la casualitat, però darrerament del planter de l’Espanyol han sortit més defenses laterals i migcampistes i, en canvi, si exceptuem Èric Bailly, que amb prou feines el vàrem veure al primer equip, no han sortit més centrals que hagin fet el salt al primer equip.

M’imagino que no és fàcil i que les fornades i també la forma de treballar hi tenen alguna cosa a dir, perquè sinó molts equips no estarien ara remenant el mercat de centrals per mig món.