Es busca central

L’Espa­nyol busca defen­ses cen­trals al mer­cat. I és que ara mateix a la plan­ti­lla només hi té un cen­tral pur, Òscar Duarte, que, a més, està lesi­o­nat de llarga durada i no es pre­veu que esti­gui a punt per tor­nar fins ben començada la lliga. També té David López que, tot i que la seva posició natu­ral és la de mig­cam­pista, aquesta pas­sada tem­po­rada ha demos­trat que ho fa més que bé jugant a l’eix de la defensa. Però a par­tir d’aquí, per ara, res més. Des de la direcció espor­tiva del club s’ha comen­tat diver­ses vega­des que cal reforçar aquesta posició amb dos juga­dors més per afron­tar amb garan­ties el pròxim cam­pi­o­nat.

Una de les pri­o­ri­tats des que va aca­bar la pas­sada tem­po­rada és acon­se­guir que el mexicà Diego Reyes, cedit pel Portu, con­tinuï, però els por­tu­gue­sos no estan dis­po­sats a rebai­xar els set mili­ons de traspàs que dema­nen i l’Espa­nyol, con­di­ci­o­nat pel límit sala­rial, busca la manera de des­en­ca­llar unes nego­ci­a­ci­ons que ja s’han con­ver­tit en un serial tele­vi­siu.

Men­tres­tant, no dei­xen de sor­tir noms de juga­dors que el club son­deja o bé que els seus repre­sen­tants ofe­rei­xen direc­ta­ment sense que, de moment, se n’hagi con­cre­tat cap. I és que el mer­cat de defen­ses cen­trals és un dels més com­pli­cats aquests dar­rers estius. Els juga­dors amb una certa qua­li­tat que ocu­pen aquesta demar­cació van força bus­cats i tenim molts exem­ples de clubs que han pagat quan­ti­tats exa­ge­ra­des i que fa uns anys enrere hau­rien sem­blat impen­sa­bles per a un defensa.

És la llei de l’oferta i la demanda. Però no deixa de ser curiós que una de les posi­ci­ons que durant força temps ha estat més ben coberta a l’Espa­nyol pels juga­dors del seu propi plan­ter ara sigui una de les més bus­ca­des i reme­na­des pel club al mer­cat exte­rior.

Qui no recorda, per exem­ple, els dar­rers quinze anys, els noms de Toni Sol­de­vi­lla, Albert Lopo, l’enyo­rat Dani Jar­que, Car­los García, Moisés Hur­tado, més tard recon­ver­tit a mig­cam­pista, Ser­gio Sánchez, Jordi Amat, Vic­tor Ruiz o Éric Bailly. Sens dubte, tota una fàbrica de defen­ses cen­trals i la majo­ria d’ells, per no dir tots, d’una con­tras­tada qua­li­tat.

Segu­ra­ment és fruit de la casu­a­li­tat, però dar­re­ra­ment del plan­ter de l’Espa­nyol han sor­tit més defen­ses late­rals i mig­cam­pis­tes i, en canvi, si excep­tuem Èric Bailly, que amb prou fei­nes el vàrem veure al pri­mer equip, no han sor­tit més cen­trals que hagin fet el salt al pri­mer equip.

M’ima­gino que no és fàcil i que les for­na­des i també la forma de tre­ba­llar hi tenen alguna cosa a dir, perquè sinó molts equips no esta­rien ara reme­nant el mer­cat de cen­trals per mig món.