El compromís
Les grans notícies de vegades no són les més inesperades, sinó les que més s’esperen. Messi continua. Messi en vol més. Messi és ara. Ni passat ni futur, encara. Quan Messi renova el seu compromís amb el Barça fins que tindrà 34 anys, el més adient és celebrar el present. Que vulgui acabar la seva carrera com a blaugrana també hauria de fer pujar una mica l’autoestima del barcelonisme. El que li dona el cub blaugrana econòmicament, que és molt, l’hi donarien amb escreix almenys a mitja dotzena més de clubs propietat de potentats. Una altra qüestió és futbolísticament. Que és on s’ha de buscar la clau de la renovació del seu compromís amb el Barça. El que cal és correspondre el seu missatge de voler fer més coses importants vestit de blaugrana centrant-se tothom en el present. Continuar la feina d’aconseguir que la seva vida com a jugador blaugrana deixi una petja immillorable. I això és una feina ingent d’ara i aquí.
No es tracta de sospesar el que ja ha fet per calcular el que li pot quedar per fer, ni tampoc anticipar el dia que ja no hi serà i què serà del Barça sense ell. Només serem capaços de veure la veritable dimensió del millor jugador de la història quan pengi les botes. I l’exercici d’evocar prematurament què serà del Barça a partir d’aquell moment no és convenient en el terreny emocional, però és fonamental que pel que fa a planificació, sense fer soroll, es treballi perquè no hi hagi un daltabaix més enllà del que serà comprensible per la dimensió de la seva figura. Però en un segon pla. El primer pla és ell.
La grandesa de Messi com a futbolista i la força del seu compromís ens convoquen a gaudir del present. Però també a treballar intensament. Perquè tot el que distregui de guanyar cada partit en les millors condicions possibles serà temps perdut lamentablement. Messi és màxim rendiment immediat i reclama màxim rendiment immediat de tots els estaments del l’equip i el club. En el primer pla, o sigui, en el primer equip, no són admissibles mitjans ni llargs terminis. Una altra cosa és en la idea i el model de club, que han de presidir tots i cadascun dels estadis i els processos, sense terminis, perquè és una feina continuada i constant.
Pel que fa a Messi, tot és més senzill. I ara és qüestió que Ernesto Valverde sigui capaç de treure’n el màxim rendiment. Perquè si el barcelonisme té una certesa és la que ens va deixar Guardiola: “Es tracta d’envoltar Messi de les millors condicions possibles.” Guardiola ja va traslladar a una altra dimensió aquell extrem explosiu que va començar a modelar Rijkaard. I Luis Enrique va tocar la tecla adequada quan va veure que es tractava de buscar una nova dimensió perquè l’astre argentí pogués expandir el seu futbol i, per tant, tornar a guanyar títols. Valverde necessita pensar el seu equip al voltant de Messi i al club li correspon donar-li els jugadors adients.
El compromís de Messi per ser blaugrana almenys els pròxims quatre anys no és un gest d’un jugador en el crepuscle de la seva carrera. És una crida a l’ambició, a la determinació i a guanyar-ho tot ara i aquí.