Més enllà dels tri­omfs amb exhi­bi­ci­ons de Fede­rer, Djoko­vic i Nadal i de la segu­re­tat que ha mos­trat fins ara Mugu­ruza en les seves apa­ri­ci­ons, la pri­mera set­mana del tor­neig de Wim­ble­don ha dei­xat imat­ges impac­tants i històries de pel·lícula. La més esfereïdora, en el capítol del so i la imatge, va ser la lesió de la juga­dora nord-ame­ri­cana de 32 anys Beta­nie Matt­hek-Sands quan pujava a la xarxa en el seu par­tit con­tra la roma­nesa Sorana Cirs­tea. La cai­guda no sem­blava tan malèvola, però els seus plors i els crits aguts van fer esgar­ri­far tant el públic pre­sent com els que els vam sen­tir poste­ri­or­ment en un vídeo que es va fer viral. La pro­ta­go­nista invo­luntària, que agreix el suport rebut, es va tren­car el tendó rotu­lar. Quan comença a xis­clar es veu com els res­pon­sa­bles de la pista comen­cen a córrer espan­tats i cons­ci­ents de la gra­ve­tat. Pocs cops una lesió s’ha exte­ri­o­rit­zat d’una manera tan evi­dent.

En el capítol dels herois anònims hi ha un repe­ti­dor, el britànic Mar­cus Willis. L’any pas­sat va superar la fase prèvia a pesar d’estar molt avall en el rànquing (775è) i va gua­nyar un par­tit del qua­dre con­tra el lituà Ricar­das Berankis. El seu gran premi va com­plir el somni de jugar con­tra Roger Fede­rer, una sel­fie històrica. Ho expli­carà als nets tota la vida en la sobre­taula de Nadal. El relat, però, tindrà una segona part, un apèndix. Willis ha acce­dit en aquesta edició al qua­dre de dobles (708è) i, for­mant pare­lla amb un tal Jay Clarke (882è), es van car­re­gar els fran­ce­sos Pierre Hugues-Her­bert (7è) i Nico­las Mahut (4t), els segons caps de sèrie. Una pro­esa. Avui juguen els vui­tens conta l’austríac Marach i el croat Pavic (16). L’altre heroi des­co­ne­gut ha estat l’austríac Sebas­tian Ofner (214è), que va arri­bar fins a la ter­cera eli­mi­natòria després de vèncer els tres par­tits de la prèvia. Ofner havia gua­nyat abans de Wim­ble­don 46.000 dòlars en tota la seva tra­jectòria i mai no s’havia fet seu un par­tit de qua­dre ATP. Marxa amb dos tri­omfs que li han permès acce­dir als set­zens i amb 116.000 dòlars. El juga­dor de 21 anys i gomina inal­te­ra­ble ha seduït amb el seu joc, tot i que dis­sabte no va tro­bar argu­ments con­tra l’ale­many Ale­xan­der Zve­rev, un dels esten­dards de la nova gene­ració que aspira a ender­ro­car el règim dels big-four.

La imatge habi­tual de cada any i que fins ara no s’ha produït o que ha arri­bat amb comp­ta­go­tes –mai més ben dit– ha estat la pluja, en aquest cas la seva absència. El sol ha lluit, l’herba està més seca i les pis­tes s’han tor­nat més len­tes. Diuen que aquesta set­mana, però, el cel de Lon­dres recu­pe­rarà, si no hi ha res de nou, el seu aspecte habi­tual de gri­sor i plourà. Només fal­ta­ria.