Hi ha hagut uns dies que em pensava que tots plegats ens convertiríem en estàtues de sal de tant mirar enrere. Que si els 25 anys dels Jocs Olímpics, del dream team, de la primera copa d’Europa amb el gol de Koeman, de la crida persistent a la Constitució del 78, de les primeres eleccions democràtiques estatals. Uf, ens cal present per compensar-ho. Per part del Barça hi haurà demà la revifada amb el primer entrenament de l’equip a les ordres de Valverde. A mi em són bastant indiferents les renovacions i els fitxatges. L’autèntic al·licient és veure com amb la major part dels mateixos elements un nou entrenador intenta millorar l’equip. I en política, almenys Puigdemont ens ha obert el futur amb l’1 d’octubre. Per cert, salpebrat amb humor, ja que vaig sentir en la sonorització d’un diari digital una locutora que deia seriosament que Puigdemont era partidari de l’1 a 0.

Segueixo pensant que amb Busquets, Rakitic, Iniesta i Sergi Roberto, què hi vindria a fer Verratti? I com conjurar, si es queda, que Rafinha no segueixi la mala ratxa de lesions? També a la vista de com ha funcionat Alemanya tant en la copa Confederacions com en l’europeu sub-21, potser els encarregats del futbol de base, Roura i Altimira, haurien de fer un tant per cent d’excepcions al seu criteri expressat a les planes de L’Esportiu el 19 de juny: “Sempre prioritzem el talent. I aquest jugador de toc, propi del nostre estil, acostuma a ser més petit.” Al cap i a la fi és possible l’envergadura –Piqué, Umtiti i Marlon– i una destacada capacitat tècnica.

Dels altres equips veiem com l’Espanyol fins ara no ha fet altra cosa que intentar lligar els bons jugadors que tenia amb l’única sorpresa de la incorporació de Granero. Que l’Atlético, amb l’eclosió de Saúl, ja haurà fet un pas endavant. Que hi ha expectació per veure que farà Quique Setién amb el Betis, com se’n sortirà el Girona a primera i si Eusebio podrà consolidar les bones prestacions de la Real Sociedad. I el Madrid? Amb l’allau de noves incorporacions, que Zidane sabrà gestionar bé, com ha demostrat, seguirà sent el principal rival.