Ressituar el mite de Navarro

La tem­po­rada vinent, el Barça Lassa haurà de fer obli­dar la negror amb què ha aca­bat aquesta, amb Geor­gios Bart­zokas diri­gint una nau a la deriva que ha vis­cut ridículs impor­tants. De fet, sense el balear Àlex Abri­nes ni Tho­mas Sato­ransky, el tècnic grec es va que­dar amb un equip des­com­pen­sat, que tam­poc no va saber pal·liar amb els fit­xat­ges que van arri­bar. I, a més, ni Juan Car­los Navarro, ja sent un dels més vete­rans de l’equip, podia assu­mir un rol que ja no li per­toca encara que ho volgués.

L’eli­mi­nació de l’Euro­lliga (16 der­ro­tes en 26 jor­na­des) i el ridícul en la fase final de la ACB fan mal a la ment dels afi­ci­o­nats que van al Palau Blau­grana i espe­ren veure grans ves­pres de bàsquet. Durant aquest curs que s’ha aca­bat, malau­ra­da­ment per al tècnic grec, Xavi Pas­cual –que fir­mava una gran tem­po­rada amb el Panat­hi­naikòs a Ate­nes– va con­ti­nuar estant massa pre­sent entre els culers. Mai Bart­zokas es va impo­sar al seu fan­tasma. La pre­gunta de si el club es va pre­ci­pi­tar pres­cin­dint del tècnic de Gavà que­darà sense con­tes­tar per­ma­nent­ment.

Un home for­jat amb el mes­tre Aíto García Rene­ses, Sito Alonso, arriba a la ban­queta per reflo­tar una nau que té mol­tes fui­tes d’aigua, massa per a un club com el Barça. El tècnic madri­leny coneix per­fec­ta­ment la lliga ACB, i a la vegada pla­ni­fica la tem­po­rada dema­nant alguns reforços que ja havia tin­gut al Basko­nia, fet que pot aju­dar a esta­blir ràpida­ment els auto­ma­tis­mes. Però el repte més gran que té Alonso és posar fi al man­tra que Juan Car­los Navarro ha de ser la franquícia de l’equip. Cer­ta­ment, un home com ell imposa a qual­se­vol jove talent que arriba a can Barça; un juga­dor com ell té una ascendència sobre el ves­ti­dor que difícil­ment podran tenir d’altres. És un home de club, mana, deci­deix i pot par­lar amb qual­se­vol tècnic nou­vin­gut de tu a tu sense por.

Però el nou entre­na­dor ha d’enten­dre que Navarro ja no pot estar al cent per cent en cada par­tit, que ha de ser un valor moral, més que un valor mate­rial, sobre la pista. I ho ha de saber trans­me­tre al juga­dor de Sant Feliu de Llo­bre­gat, sabent que mai cap espor­tista que ha arri­bat al màxim nivell li agrada pen­sar que comença a ser pres­cin­di­ble per al seu equip. Durant aquesta pas­sada tem­po­rada, sem­blava que es dema­nava a un Juan Car­los Navarro que ha superat ja els 35 anys que faci els mala­ba­ris­mes d’un juga­dor de 25 anys.

Malau­ra­da­ment, tant ell com Sito Alonso han d’enten­dre que les apor­ta­ci­ons del juga­dor a la pista hau­ran de ser més tes­ti­mo­ni­als, encara que puguin ser de gran qua­li­tat. No tor­nar a por­tar la nau a la deriva també passa per retro­bar el lloc que un mite com Navarro ha d’ocu­par en la plan­ti­lla. Pot­ser, serà la feina més difícil del mis­ter.