Ressituar el mite de Navarro
La temporada vinent, el Barça Lassa haurà de fer oblidar la negror amb què ha acabat aquesta, amb Georgios Bartzokas dirigint una nau a la deriva que ha viscut ridículs importants. De fet, sense el balear Àlex Abrines ni Thomas Satoransky, el tècnic grec es va quedar amb un equip descompensat, que tampoc no va saber pal·liar amb els fitxatges que van arribar. I, a més, ni Juan Carlos Navarro, ja sent un dels més veterans de l’equip, podia assumir un rol que ja no li pertoca encara que ho volgués.
L’eliminació de l’Eurolliga (16 derrotes en 26 jornades) i el ridícul en la fase final de la ACB fan mal a la ment dels aficionats que van al Palau Blaugrana i esperen veure grans vespres de bàsquet. Durant aquest curs que s’ha acabat, malauradament per al tècnic grec, Xavi Pascual –que firmava una gran temporada amb el Panathinaikòs a Atenes– va continuar estant massa present entre els culers. Mai Bartzokas es va imposar al seu fantasma. La pregunta de si el club es va precipitar prescindint del tècnic de Gavà quedarà sense contestar permanentment.
Un home forjat amb el mestre Aíto García Reneses, Sito Alonso, arriba a la banqueta per reflotar una nau que té moltes fuites d’aigua, massa per a un club com el Barça. El tècnic madrileny coneix perfectament la lliga ACB, i a la vegada planifica la temporada demanant alguns reforços que ja havia tingut al Baskonia, fet que pot ajudar a establir ràpidament els automatismes. Però el repte més gran que té Alonso és posar fi al mantra que Juan Carlos Navarro ha de ser la franquícia de l’equip. Certament, un home com ell imposa a qualsevol jove talent que arriba a can Barça; un jugador com ell té una ascendència sobre el vestidor que difícilment podran tenir d’altres. És un home de club, mana, decideix i pot parlar amb qualsevol tècnic nouvingut de tu a tu sense por.
Però el nou entrenador ha d’entendre que Navarro ja no pot estar al cent per cent en cada partit, que ha de ser un valor moral, més que un valor material, sobre la pista. I ho ha de saber transmetre al jugador de Sant Feliu de Llobregat, sabent que mai cap esportista que ha arribat al màxim nivell li agrada pensar que comença a ser prescindible per al seu equip. Durant aquesta passada temporada, semblava que es demanava a un Juan Carlos Navarro que ha superat ja els 35 anys que faci els malabarismes d’un jugador de 25 anys.
Malauradament, tant ell com Sito Alonso han d’entendre que les aportacions del jugador a la pista hauran de ser més testimonials, encara que puguin ser de gran qualitat. No tornar a portar la nau a la deriva també passa per retrobar el lloc que un mite com Navarro ha d’ocupar en la plantilla. Potser, serà la feina més difícil del mister.