Nolito tornarà a competir en la lliga espanyola després d’un pas frustrat per la Premier League. Al Manchester City, que va pagar 18 milions d’euros al Celta pel traspàs, només s’hi ha estat una temporada, i amb un rendiment més que discret. Segur que hi ha uns quants factors que expliquen l’apagada progressiva de l’andalús a l’Etihad. Nolito és d’aquells jugadors que per treure el millor que tenen necessiten sentir-se protagonistes capitals del seu equip. Que tot, o gairebé tot, passi per ells. I en un equip ple d’estrelles, amb jugadors de segona línia de primer nivell, Nolito no jugava sol. Tampoc el devia ajudar la irrupció de Sané, que li va anar guanyant terreny a la banda. Però, més enllà de qüestions purament esportives, hi ha un altre fet indiscutible. Nolito no es va adaptar mai bé al Regne Unit ni se’n va sortir amb l’anglès, tal com va reconèixer ell mateix. Just després del Barça-City, li van demanar què els havia dit Pep Guardiola. “Ha parlat en anglès i encara el tinc regular, l’anglès. No m’he assabentat de gaire res”, va respondre. Uns quants mesos més tard, va insistir que ni la família ni ell s’havien adaptat al Regne Unit ni a l’idioma: “D’anglès, n’he après poc, poc. Que complicat que és. Només tomorrow, good morning, good afternoon i poc més.”

De dificultats amb l’idioma, n’hem vist casos a grapats. Que n’hi hagi que es converteixin en gags té la seva gràcia, però veure professionals que després d’un any en un lloc de treball molt ben pagat siguin incapaços d’expressar-se en l’idioma amb què es comuniquen els seus companys ja és més trist. Ja no és només una falta de respecte cap a la llengua en qüestió, sinó sobretot cap als altres professionals amb els quals treballa, cap al club i, en definitiva, cap a la professió (tan ben pagada en el futbol, per exemple) que té. La marxa a altres lligues, una sortida cada cop més estesa entre els futbolistes i entrenadors, no només són una bona manera d’anar a pescar uns quants euros més o de poder treballar de manera professional en un món que aquí presenta més dificultats. Representen també una oportunitat magnífica per viure altres experiències i aprendre idiomes, que sempre és agraït. I probablement no hi ha millor manera de dominar un idioma que necessitar-lo –o prendre consciència de necessitar-lo, encara que no t’ho sembli– per treballar. Segur que Nolito estarà molt més còmode a Sevilla i el seu rendiment tornarà a repuntar, ara que a més coincidirà amb Berizzo. Però no li hauria fet cap mal aprofitar l’estada a Manchester per aprendre l’anglès.