L’etapa Valverde
Ja ha començat a rodar el Barça d’Ernesto Valverde. Després de pocs dies d’entrenament van jugar el primer partit de pretemporada ni menys ni més que contra la Juventus, subcampió de la Champions. En el Met Life de New Jersei i davant de 82.000 espectadors, a part dels milions que ho vàrem seguir per televisió, l’equip que va guanyar 2-1 va donar una bona imatge. Els italians, com sempre, van demostrar la seva competitivitat, fa cinc anys consecutius que guanyen l’scudetto, fet que fa més meritòria la victòria amb dos equips pràcticament diferents en cada part. Fidel a la filosofia del club, el sistema emprat va ser l’1-4-3-3 amb la valentia inicial de posar titular Samper, que va tenir una bona actuació. Primer signe que confia amb el planter? Potser sí, perquè en el segon temps va jugar Aleñà, que haurà d’aprofitar, com la resta de bons jugadors del B, els minuts que els donin.
Absents Stegen, André Gomes i Rafinha, més Deulofeu per lesió, veurem si Vermaelen, Douglas o Munir tenen presència en el partit d’avui o el pròxim. Van debutar Semedo i el porter Ortolà, que van complir. No podem oblidar la situació de Neymar, que va marcar els dos gols,i el permanent perill que els seus driblatges fan en l’equip rival. Malgrat els pocs dies d’entrenament, va sorprendre la forta pressió alta que va fer l’equip des de l’inici. La pressió organitzada implica que les línies han de jugar juntes i evitar que l’equip es trenqui. Laterals llargs que donin profunditat a l’equip buscant el dos contra un per centrar o xutar. La llibertat tàctica de Messi permet més opcions a l’equip per despistar el rival, que dubta si avançar o endarrerir les seves línies. L’associació combinativa dels jugadors és fonamental i la indiscutible classe d’Iniesta i d’altres fins jugadors permeten el joc per dintre com a alternativa. La finalització de les jugades està assegurada amb la voracitat de Luis Suárez, el gol de Messi, l’olfacte de Paco Alcácer i l’interrogant de Neymar, si es queda o no. Molta sort, Ernesto!