Temporada de transició?
La marxa de Neymar ha estat la notícia d’aquest calorós i humit estiu. Esportivament és una valuosa pèrdua, però s’ha de tirar endavant. Quan una porta es tanca, se n’obre una altra. Estàvem acostumats al trident, i ara s’hauran de buscar alternatives. No es pot caure en el parany de la precipitació. Ja estem veient com jugadors que tenien un preu ara valen molt més perquè saben que el Barça ara té molts diners per fitxar. Per jugadors joves bons però sense historial esportiu alt, s’han disparat els preus. Estan en la ment dels que seguim les informacions del dia a dia. Entenc que la pressió sigui alta per portar incorporacions il·lusionadores, però no es pot fer a qualsevol preu. Hi ha precedents en la història del Barça que els aficionats recorden. Soc del parer que les incorporacions que faci l’equip han de ser per jugar com a titulars, ja que es fan per solucionar les mancances de l’equip que vam veure l’any passat, en què es va fer una temporada discreta. És cert que ningú esperava la sortida del brasiler, però ara s’ha de pensar en solucions. Pot ser una oportunitat per a joves jugadors d’aquí, com Deulofeu, que ha tornat amb experiència europea jugant lligues diferents. També per als joves de Gerard López, que en haver pujat a una professional segona A potser no notaran tant el salt al primer equip. Curiosament, en aquest sentit era genial el pensament de Johan Cruyff expressant que si el jugador era prou bo podia fer el salt. Chapeau, Johan! El que no té discussió és seguir amb les línies mestres que han fet gran aquest equip. Una d’elles és fer pujar joves del planter que han begut de la forma de jugar que té l’equip. Els noms que sonen més són els de Dembélé i Coutinho. El primer és un ràpid i jove extrem de 20 anys que el van fitxar per 15 milions i ara el volen vendre per més de 80 o 90! L’altre és un bon jugador tècnic i hàbil que ha triomfat en el Liverpool, que pot jugar de mitjapunta o d’atacant.
Condolences per a la família de Manel Casanova, descobridor de molts jugadors ara a primera, que ens ha deixat.