La nova Jamaica

Odessa Swarts és la mare de Wayde van Niekerk. Va ser una atleta de pista i cros que mai va poder com­pe­tir a escala inter­na­ci­o­nal repre­sen­tant Sud-àfrica. Era el temps de l’apart­heid i els atle­tes negres esta­ven doble­ment dis­cri­mi­nats. Al seu país no se’ls per­me­tia córrer amb igual­tat amb els blancs i tenien com­pe­ti­ci­ons sepa­ra­des. I a l’exte­rior tam­poc podien fer-ho perquè tenia pro­hi­bida la par­ti­ci­pació inter­na­ci­o­nal degut a la seva política de segre­gació racial. A Bar­ce­lona 92, Sud-àfrica –vetada des del 1962– va tor­nar a la nor­ma­li­tat. Amb Nel­son Man­dela en la cerimònia inau­gu­ral i la volta simbòlica després de la final dels 10.000 metres entre l’etíop Derartu Tulu (negre i meda­lla d’or) i la sud-afri­cana Elena Mayer (blanca i plata). Han pas­sat 25 anys, i aquests dies, a Lon­dres, la pri­mera gene­ració d’atle­tes sud-afri­cans negres nas­cuts després de l’apart­heid estan demos­trant al món que són una potència mun­dial. Fa dos anys, Sud-àfrica va gua­nyar tres meda­lles en el mun­dial d’atle­tisme de Pequín (una d’or i dues de bronze). Als Jocs de Rio 2016, en va acon­se­guir qua­tre (dues d’or i dues de plata). A Lon­dres ja n’ha gua­nyat qua­tre i superarà aquesta xifra (dues d’or i dues de bronze. A l’hora de tan­car aquest arti­cle encara no s’havia dis­pu­tat la final dels 200 m). Però encara hi ha una dada més sig­ni­fi­ca­tiva. Sud-àfrica ha lide­rat aquest estiu el meda­ller del mun­dial d’atle­tisme sub-18 amb onze meda­lles (cinc d’or, tres de plata i tres de bronze). El mateix Van Niekerk ha bate­jat l’equip sud-africà com “la nova Jamaica”. Ell i Seme­nya lide­ren la gene­ració post-apart­heid. Els negres, a Sud-àfrica, però, encara ho tenen més com­pli­cat que els blancs. I alguns han tro­bat en l’atle­tisme el refugi de la mar­gi­na­li­tat. L’or mun­dial en salt de llar­gada (Manyonga) va estar engan­xat al tik, una droga que causa estralls en la joven­tut del país. I el bronze en la mateixa prova (Samaai) prové de la pobresa extrema. Vivia en una bar­raca amb la seva mare i cada dia havia de fer 10 quilòmetres cami­nant per arri­bar a la pista d’entre­na­ment.