Convindria que no atorguéssim al futbol cap caràcter excepcional, com si observéssim un planeta regit per les seves regles. Tot el contrari, fem-lo fàcil, tornem-lo a paràmetres assenyats. Es tractaria, simplement, d’ampliar el focus, saber projectar i planificar escenaris diversos, com en qualsevol altra activitat. Coherència. Al cap i a la fi, no diu Bartomeu que ja s’esperaven la jugada de Neymar? Aleshores, confirmació evident sobre la inconveniència de viure improvisant, d’impedir que se n’aprofitin en veure’t necessitat. Si calcules, no et fan entrar en una indesitjada dinàmica d’acció i reacció en què tens totes les de perdre. En especial, la teva economia. Pensàvem que el Barça mostrava una altra manera de fer, però et deixen astorat les contínues excuses que intenten justificar l’actual atzucac. S’han mogut a última hora, pressionats, i els demanen barbaritats, ves quina sorpresa. A una setmana del començament de la lliga, el més calent és a l’aigüera i emana cap a l’equip una contraproduent desconfiança. A sobre, avui toca matx oficial contra el Madrid, per si algú desitjava complicar la situació. Costa de creure que els culers acceptin pagar gust i ganes per Coutinho i Dembélé, tot i tenir 222 milions a la caixa, perquè ningú podria legitimar els preus de traspàs que exigeixen els seus clubs d’origen. Tampoc ens podem estranyar que xeics i milionaris diversos alterin el preu dels futbolistes, que generin aquesta inflació exponencial. Si haguessin seguit les informacions d’alerta prèvia llançades per tants periodistes de referència –dels bons, no dels que destrossen la percepció de l’ofici–, podrien prescindir d’un grapat d’incompetents a nòmina incapaços de preveure el cul-de-sac ni trobar, quan tocava, les alternatives adients. El mínim seny aconsella fitxar abans, quan pots cedir les promeses en espera que facin un pas endavant i estalviar-te un dineral, per no incidir en el suport als nois de la Masia i semblar, a sobre, demagògic en els plantejaments. No hi ha cap llei que dicti pagar aquestes exageracions, ni tampoc ha de resultar dogma de fe que hagis de buidar la butxaca per la discutible raó de que ets el Barça. Amb la correcta planificació professional que obliga el servei a un club d’aquestes dimensions, t’haguessis estalviat les angúnies de darrera hora, trobar-te a les portes de l’estrena carregat de deures com un mal estudiant. Aquesta manera de badar, de quedar-te desbordat per les circumstàncies i surant en maregassa, no fa pel club blaugrana.

Hi ha una lliçó bàsica, de manual, que s’oblida amb excessiva frivolitat: un gran equip no es forja amb la millor col·lecció de cromos. Coutinho i Dembélé fa temps que sonen i eren aspirants a preus raonables. Dies enrere vivíem un exemple d’encertada correcció. Ja que el Gamper és un compromís, un maldecap en eterna agonia, res com fer-lo solidari i guanyar punts de prestigi, de coherència amb la imatge global que ha de transmetre el Barça. Que s’empleni el camp de turistes o que ja no valgui com a presentació de l’equip queda minimitzat per la força del missatge enviat. Dediqueu la diada a Unicef i ningú badarà boca. El club gaudeix de molta, i bona, assessoria gratuïta. El problema arrenca quan improvisen gestors i empleats, segons comprovem cada dia.