Cruyff, quan Valverde era entrenador de l’Espanyol, va dir que era la primera vegada, que recordés, que l’equip, aleshores a Sarrià, jugava amb idees noves i pròpies. Ho deia d’un Espanyol que feia el que podia abans de la revolució que el capital xinès li ha permès fer, des del joc fins al creixement sòlid de l’entitat, espolsant-se del damunt tota la caspa que li feia mal i és millor oblidar.

Valverde vol jugar en bloc, amb pressió i intensitat, cerca un equip cohesionat i tot el que no estigui sota aquesta premissa no l’interessa. Per això la possible arribada d’un nou Keita, Paulinho, o sigui qui sigui, per fer de motor dièsel al mig del camp, amb força i classe, per poder donar minuts i partits de descans a Busquets, i usar bé la resta de centrecampistes. El cas Neymar l’ha polit de forma intel·ligent, en dir que s’ha de mirar endavant per superar-lo. D’ell als jugadors, de la directiva a l’afició, tots a l’una, sense laments que no serveixen de res, propi de gent feble. Reivindicant el que és just, cas del robatori gangsteril del franquista Santiago Bernabéu en el cas Di Stéfano, o posant en el pes dels greuges les declaracions del sense ànima Florentino Pérez, el dels terratrèmols al Delta, en dir que la traïció de Figo al Barça, que no va fer de portuguès com Viriat amb els romans, sinó que mentí i fou un caragirat per diners i per la voluntat de l’amo de l’empresa protegida del PP i el PSOE, per furtar-nos, paraules seves, el cor de l’equip del Barça d’aleshores. I aquest tipus parla de senyoriu. Valverde és un tipus seriós, treballador, senzill i bona gent. Cal donar-li temps, ni en la il·lusió ni el desànim fer gaire incidència. Cal escoltar bé les seves paraules. Quan diu que el mercat és com és, hem de ser modestos, nosaltres hi som i hi participem. Aquests dies Xavi ha dit una veritat com una casa, que s’hauria de gravar amb lletres d’impremta a l’entrada de la Masia: qui se’n va del Barça quan se li ofereix ser-hi no hi torna, ras i curt.

A més, una idea a afegir sobre Neymar i els valors del Barça. Crec que no lligaven tantes noies distretes i toiss en el sentit que la gent dona a aquests valors.