Cruyff, quan Val­verde era entre­na­dor de l’Espa­nyol, va dir que era la pri­mera vegada, que recordés, que l’equip, ales­ho­res a Sarrià, jugava amb idees noves i pròpies. Ho deia d’un Espa­nyol que feia el que podia abans de la revo­lució que el capi­tal xinès li ha permès fer, des del joc fins al crei­xe­ment sòlid de l’enti­tat, espol­sant-se del damunt tota la caspa que li feia mal i és millor obli­dar.

Val­verde vol jugar en bloc, amb pressió i inten­si­tat, cerca un equip cohe­si­o­nat i tot el que no esti­gui sota aquesta pre­missa no l’interessa. Per això la pos­si­ble arri­bada d’un nou Keita, Pau­linho, o sigui qui sigui, per fer de motor dièsel al mig del camp, amb força i classe, per poder donar minuts i par­tits de des­cans a Bus­quets, i usar bé la resta de cen­tre­cam­pis­tes. El cas Ney­mar l’ha polit de forma intel·ligent, en dir que s’ha de mirar enda­vant per superar-lo. D’ell als juga­dors, de la direc­tiva a l’afició, tots a l’una, sense laments que no ser­vei­xen de res, propi de gent feble. Rei­vin­di­cant el que és just, cas del roba­tori gangs­te­ril del fran­quista San­ti­ago Ber­nabéu en el cas Di Stéfano, o posant en el pes dels greu­ges les decla­ra­ci­ons del sense ànima Flo­ren­tino Pérez, el dels ter­ratrèmols al Delta, en dir que la traïció de Figo al Barça, que no va fer de por­tuguès com Viriat amb els romans, sinó que mentí i fou un cara­gi­rat per diners i per la volun­tat de l’amo de l’empresa pro­te­gida del PP i el PSOE, per fur­tar-nos, parau­les seves, el cor de l’equip del Barça d’ales­ho­res. I aquest tipus parla de senyo­riu. Val­verde és un tipus seriós, tre­ba­lla­dor, sen­zill i bona gent. Cal donar-li temps, ni en la il·lusió ni el desànim fer gaire incidència. Cal escol­tar bé les seves parau­les. Quan diu que el mer­cat és com és, hem de ser modes­tos, nosal­tres hi som i hi par­ti­ci­pem. Aquests dies Xavi ha dit una veri­tat com una casa, que s’hau­ria de gra­var amb lle­tres d’impremta a l’entrada de la Masia: qui se’n va del Barça quan se li ofe­reix ser-hi no hi torna, ras i curt.

A més, una idea a afe­gir sobre Ney­mar i els valors del Barça. Crec que no lli­ga­ven tan­tes noies dis­tre­tes i toiss en el sen­tit que la gent dona a aquests valors.