Deulofeu. Déu el va fer perquè en gaudíssim. Pura sang des del primer moment, quan li va arribar el temps de pujar al primer equip es va trobar amb entrenadors obtusos. Un en va prescindir, els altres sense paciència el van voler aprofitar a estones per als seus esquemes. Ell va veure que si no s’adaptava al que volien no jugava i va créixer com a jugador més complet. El temps dirà si aquesta manera més global de jugar no li haurà fet perdre un punt d’espurna i de velocitat. Hauria merescut un entrenador que cregués en ell, que fes funcionar l’equip per aprofitar les seves qualitats que sempre són d’efectivitat, de cara al gol. Ara ha après la lliçó i juga modèlicament. Les assistències de gol són seves i es veu que juga per facilitar l’encert de qui ara condiciona l’equip. No és encara correspost. Sovint se situa bé, folgat de marcatge, i quan veus que qui puja amb la pilota prefereix passar-la al mig, a la zona embarrancada, abans que donar-li a ell, en zona clara, vol dir que encara cal fer camí. Com que el futbol és qüestió de gustos, quan vaig veure com jugava al juvenil el vaig integrar a la meva llarga llista de favorits –sense que de vegades calgui que siguin els millors– que va començar amb Escolà, Gonzalvo III, Torres, Vergés, Sadurní, Martí Filosia, Rexach, Guardiola, Xavi, Puyol i... Bartra. A aquest darrer el podem veure, a part de ser un excel·lent defensa, com a iniciador del joc d’atac del Borussia de Dortmund. Ara que parlem de joc em va agradar molt el Hoffenheim contra el Liverpool. Juga, amb una velocitat de pilota endimoniada, a l’estil Barça. Va perdre (1-2) perquè, a més d’un parell de peces clau traspassades, li va faltar, per exemple, que qui tiri els penals encerti.

Un altre tema és veure com encara es toca El cant dels ocells com a música funerària quan cal reiterar que és un villancet joiós que glosa l’esplendor de l’albada del naixement de Jesús. Pau Casals, que va tocar aquesta melodia dolgut i enyorat pel que patia el seu país, li va donar aquest tint emotiu que s’ha exagerat fins a fer-lo fúnebre.