Miguel Bosé espolsa els malucs amb el pròleg d’Amante bandido tot palpant el deliri de les dones que he acompanyat amb el posat d’hipòcrita decent i, de cop, mentre danso sense seduir-me, diviso un grapat d’espectadors gravant el punt àlgid del concert amb una actitud hieràtica, i així, privar-se de l’eufòria per ballar sols a casa seva sense notar suor aliena. Dos dies després, Leo Messi marca de penal en la supercopa i mig Camp Nou fa vídeos per immortalitzar l’exultació de l’entorn mentre els aficionats blancs romanen impertèrrits sabent que la fi de cicle ha arribat. Cinc dies més tard, deambulant per Siena amb la meva dona per allò de tenir temps de trobar-te al llit sense xiscles infantils exigint un vas d’aigua, contemplo turistes amb anhel de fer de turistes fotografiant edificis solitaris de manera espasmòdica sense prendre’s la molèstia de sortir-hi. Conclusió final del treball de camp: preferim tenir una relíquia mal gravada, que tan sols recuperem si causem enveja aliena en un grup de Whatsapp, que no pas viure intensament per atapeir la maleta d’aquells records que un es guarda per a si mateix. O, dit d’una altra manera, preferim esculpir la vida dels altres abans que esprémer la pròpia.

Així doncs, per allò del debut a primera que dona legitimitat a iniciatives trencadores, proposo que la directiva del Girona es plantegi abans del partits enviar un missatge d’aquest estil: “Els recomanem que durant el matx s’abstinguin de prendre imatges que els impedeixin fruir de l’espectacle, ja que l’experiència d’avui a Montilivi no serà com vostè l’hagi gravada, sinó com vostè la recordi d’aquí a un temps. Sigui feliç i gaudeixi de la realitat. Moltes gràcies.”

Pot semblar una bajanada, però ajudaríem la gent a fruir de les vivències i, de passada, a delectar-se del debut gironí a primera divisió mentre cadascú confecciona la seva pròpia llegenda. Delfí, apunta-t’ho, et regalo la idea.