Messi ha tor­nat a res­ca­tar el Barça. Aquesta ja és la seva prin­ci­pal funció. No ho dubta ni ell. Un s’ima­gina el Barça sense Messi i de sobte l’equip cau a la mei­tat de la clas­si­fi­cació. I no crec que sigui una exa­ge­ració.

També és cert que si els juga­dors fit­xats rut­llen i s’acaba de con­cre­tar el cada cop més impos­si­ble fit­xatge de Cou­tinho, tenint en compte que el Liver­pool s’ha tan­cat en banda, no des­car­tem que la cosa pugui pin­tar bé.

Arriba l’atu­rada i el marc és el següent: el Barça és colíder, Messi segueix sent la llum i aquesta nova màquina de gene­rar fut­bol com mai no s’havia vist, ano­me­nada Madrid, ja s’ha dei­xat dos punts. Catorze dies perquè cadascú ho vis­qui de manera dife­rent a casa seva.

Un cop tot es calmi, el soci del Barça tindrà l’opor­tu­ni­tat de par­lar. El club fa mesos que està callat, però el soci ara par­larà. Diven­dres vinent, dos socis s’acos­ta­ran a les ins­tal·laci­ons del club per ini­ciar una moció de cen­sura.

El fut­bol i els resul­tats del moment i els fit­xat­ges a la des­es­pe­rada pot­ser podran apla­car uns dies l’enuig que s’ha vis­cut aquest estiu entre el bar­ce­lo­nisme, que no dona crèdit de com n’ha estat, de dolenta, la pla­ni­fi­cació. Un estiu que pas­sarà a la història per posar en pràctica un model que sem­pre s’ha cri­ti­cat des d’aquí.

Hi ha una gran indig­nació en el bar­ce­lo­nisme i mal­grat que soc incapaç de cali­brar-la en nom­bre de suports, sí que m’atre­veixo a dir que el segui­dor culer no aprova el que està pas­sant aquest estiu. D’igual manera que els ges­tors del club el 2008 pen­sa­ven que la moció no ani­ria més enllà de l’hotel en què es reco­llien sig­na­tu­res, pot­ser els d’ara també s’empor­ten una sor­presa.

És cert que no s’han vist moca­do­ra­des ni crits públics con­tra la direc­tiva en les dar­re­res set­ma­nes, però això no pot fer pen­sar dins de l’enti­tat que la gent està cal­mada i que els bons resul­tats de començament de cam­pi­o­nat ho mati­sa­ran tot. Greu error. Crec que no estem en un moment de qui dia passa, any empeny. Aquí s’ha vis­cut un estiu de pel·lícula de por, amb unes estruc­tu­res pro­fes­si­o­nals que no han estat a l’altura de les cir­cumstàncies i des de la direc­tiva no s’ha enviat cap mis­satge, s’ha dei­xat tot a la impro­vi­sació i a treure el xec per pagar insul­tants quan­ti­tats de diners, mal­grat que es vul­gui jus­ti­fi­car que el mer­cat ha embo­git. Bé, segur que està des­con­tro­lat, però el Barça hi ha col·labo­rat de manera expo­nen­cial.

Que no sor­pren­gui ningú que des del soci arribi un vot de des­a­pro­vació con­tun­dent quan s’iniciï la reco­llida de les sig­na­tu­res. I pit­jor encara, que es faci una lec­tura erràtica des de la junta en cas que els pro­mo­tors no arri­bin a les 18.000 que es neces­si­ta­ran per tal que es voti la moció de cen­sura, perquè si el club (la direc­tiva) pensa que els resul­tats ho podran tapar tot, pot­ser si no arri­ben ara sí que cala­ran foc al Camp Nou com fa anys que no es veu.

Un cop més, i com ja es va subrat­llar l’estiu del 2015, més que un bon ges­tor, el Barça neces­sita lide­ratge, i en aquest estiu des­es­pe­rant i man­cat de cri­teri, el que menys s’ha vist és un líder que expli­qui, acla­reixi i res­pon­gui a tots els dub­tes que s’han produït per uns fets que han fet posar el pèls de punta als afi­ci­o­nats a causa de la falta de pla­ni­fi­cació del club.

El Barça (la direc­tiva) ha optat pel silenci, per dei­xar pas­sar els esde­ve­ni­ments i con­fiar que la pilota ho arre­glarà tot. Messi, que és inqüesti­o­na­ble, hi ha aju­dat. El soci ho agra­eix, però a par­tir de l’1 de setem­bre, pot­ser s’expres­sarà d’una altra manera.