El no a Mbappé
El 18 de juliol, el periodista brasiler Marcelo Bechler (Esporte Interactivo) va informar que Neymar havia acceptat l’oferta del PSG i que marxaria del Barcelona a canvi de 222 milions d’euros, el preu de la seva clàusula de rescissió. L’endemà, el Barcelona va iniciar la gira de pretemporada pels Estats Units. Neymar va fomentar els rumors perquè mai va desmentir cap de les informacions que apareixien. El seu silenci es va convertir en sospitós.
Aquells mateixos dies, un representant de futbolistes que era a Mònaco va constatar que Mbappé estava disposat a marxar i que el club era receptiu a rebre ofertes. Fins i tot el príncep Albert (propietari del 35% del club i alma mater de l’entitat), va confirmar que Mbappé tenia la porta oberta. Semblava que el Real Madrid era un dels clubs més interessats en el futbolista. El PSG era l’altre gran candidat. Però, sorprenentment, una conversa amb Wilfried Mbappé, pare del futbolista, va ensenyar una realitat ben diferent: el jugador preferia no anar al Real Madrid perquè veia complicat ser titular (la BBC l’impressionava) i el seu club preferia no traspassar-lo al PSG perquè és el seu gran rival en la lliga. En aquest escenari, el representant li va preguntar per l’opció de fitxar pel Barcelona. La resposta va ser contundent: “Ajudarem per anar al Barça.”
Tres condicions: que Neymar marxés (per garantir-se la titularitat al Barça), converses de traspàs a partir de 120 milions i una fitxa anual al voltant dels 7 milions. Calia iniciar les converses amb urgència perquè la pressió dels grans clubs era asfixiant. El mateix representant va pactar una setmana de bloqueig per a qualsevol altre club per mirar d’arribar a un acord amb el Barcelona. Van ser informats el president, Josep Maria Bartomeu, els directius Silvio Elias (per amistat) i Javier Bordas (primer equip) i la màxima autoritat executiva en matèria d’esports, Albert Soler. La informació va ser traslladada a la secretaria tècnica. Resposta: la prioritat és Ousmane Dembélé. Mbappé no interessa. A més, a final de juliol, Bartomeu encara esperava que Neymar no marxés i, per tant, va preferir no fer cap maniobra que pogués fer enfadar el futbolista brasiler. El representant, incrèdul, va buscar el suport d’un amic comú, home de confiança de Bartomeu, però no se’n va sortir.
El dia 3 d’agost Neymar va comunicar al Barça que marxava al PSG. Els tècnics, però, seguien preferint Dembélé, jugador del Borussia de Dortmund, que una setmana després es va declarar en rebel·lia per forçar la seva sortida. Robert Fernández ja el va voler fitxar l’estiu passat, però aleshores el jugador va sortir del Rennes cap a la Bundesliga per guanyar minuts de joc. No es veia competint amb Messi, Ney i Suárez. El Barça no va pensar en un fitxatge més cessió. A última hora, el directiu Javier Bordas va arribar a parlar amb Wilfried Mbappé, però l’evident desinterès del Barça va portar el jugador al PSG. I a Dembélé, al Camp Nou a canvi de 105 + 40 milions d’euros. El temps dirà. La història posarà tothom al seu lloc. Encert o fracàs. Mbappé o Dembélé. La decisió de Bartomeu i la seva estructura esportiva. El Barça del present i del futur en joc.
1 d’octubre
El temps de la pedagogia es va acabar fa molt. Ara toca votar. Agradi o no. Democràcia. Tenim pressa.