Gran Hotel Budapest
A Budapest, encara hi ha serveis d’autobusos turístics amb parades prolongades a l’ombra de la guingueta dels comissionistes, captadors de clients a la frontera de l’estafa i cambrers tan mal pagats que han de condicionar el sou amb les propines. I tot això, a la façana amable d’una ciutat plena de rodamons alcohòlics estesos pels bancs, els parterres, les avingudes, les estacions de metro i els suburbis d’una capital que aquest estiu ha acollit el Gran Premi d’Hongria de fórmula 1 i els campionats del món de natació absoluta i de veterans, o de Masters, com denominen eufemísticament els nedadors que a partir dels 25 anys ja es jubilen.
Per ser justos, hem de dir que, com a Barcelona, la carrera de cotxes té lloc en un circuit permanent situat a una vintena de quilòmetres de la capital, i que, no tenint una seu institucionalitzada per a les competicions aquàtiques, les graderies portàtils de mecanotub i de plaques de melamina de les piscines provisionals encaixades al mig de l’estany del Városliget, que és el parc municipal on s’han celebrat les proves de natació sincronitzada, s’emparenten amb les del Festival de Cap Roig, posem per cas, a l’hora de concentrar els beneficis dels grans espectacles.
Alçada en el mateix parc del davant del balneari Széchenyi, en servei des del 1913 i un dels més grans d’Europa, la precarietat del muntatge provisional de la seu de tot un campionat del món de natació ressalta encara més on deu anar a parar el profit de tant negoci a curt termini.
L’hongarès està fet al bany com el català a la platja, entenguem-nos; i malbaratar un esdeveniment d’una magnitud global per no deixar ni una trista piscina pública en una ciutat on l’aigua brolla a uns 70 graus des de més de 1.200 metres seria com omplir la costa d’urbanitzacions i ports esportius per a una residència exclusiva.