La gestió de la junta directiva del Barça és, cada vegada més i de manera més inapel·lable, un desastre. Aquest estiu la cosa ha arribat a extrems impensables i el curs amenaça fort. Messi és el millor jugador del món, però no pot salvar els mobles cada dia. I a primers de setembre ens hem trobat un equip pitjor que no pas el que teníem a primers de juliol.

Al Barça li han fitxat el que han volgut i no ha fitxat el que ha volgut. Ja ho sé que això del PSG és un altre món i que, fins i tot, té motivacions polítiques –Qatar demostra força enmig de la crisi diplomàtica que viu–. D’acord, però quan va ser la darrera vegada que una estrella se’n va anar del Barça mentre encara estava en una edat raonable? El dubte que tinc, però, és si aquesta junta ha enfonsat el Barça per a un any o per a deu. Perquè de totes les coses estranyes que ha fet n’hi ha dues que passaran factura durant molt de temps: la destrucció de la Masia i la conversió del Camp Nou en un parc temàtic per a turistes.

La destrucció de la Masia ja s’ha vist quins efectes té. El Barça no ha pogut fitxar perquè els clubs han encarit de manera escandalosa els possibles candidats i, en haver dispersat els jugadors de la Masia, venent-los, cedint-los o cansant-los d’esperar una oportunitat, ara no té ni un equip d’estrangers competitiu ni el planter, que ha estat durant dècades la clau de la institució, la clau del joc de l’equip i l’emblema al qual tots ens aferràvem.

La conversió del Camp Nou en parc temàtic ja veurem, d’altra banda, on porta. En la supercopa feia vergonya veure l’estadi ple de madridistes aplaudint a plaer el seu equip. Destruïda la base esportiva del club es veu que Bartomeu intenta també destruir la base social, segurament per a deixar el que abans era el símbol d’una societat convertit en un simple negoci.