Em va revenint que es va propagar que, en el casament de Leo Messi i Antonella Roccuzzo, només es van recaptar 9.500 euros per a una ONG argentina anomenada Techo, que construeix habitatges d’emergència per a persones sense recursos. Ho recordo: els nuvis no van voler cap regal i van demanar als convidats que destinessin diners per a l’esmentada organització. Hi va haver 260 convidats, molts dels quals futbolistes i altra gent a la qual, vivint del món del futbol d’elit, li surten els diners per les orelles. 9.500 representaria una mitjana d’uns 36 euros per convidat. Quan al diari Clarín es va publicar la quantitat recaptada, s’hi va afegir que faltaven arribar transferències enviades des de comptes no argentins. Poc després, amb molta menys difusió, es va desmentir que la donació total i definitiva fos tan miserable: hi havia hagut un problema pel qual bona part dels convidats no havien pogut accedir al número de compte per fer-hi l’ingrés. Aleshores, però, ja s’havia donat per fet que els convidats al casament de Leo i Antonella s’havien comportat com unes “rates”. Potser ho són, malgrat que, molt possiblement, la quantitat finalment recaptada sigui superior i fins i tot molt superior a 9.500 euros. He buscat si la quantitat ha estat rectificada i augmentada, però no he trobat. No sé, però, si la qüestió fonamental és si els convidats van donar més o menys diners.

Primer de tot, és un de tants d’exemples de com es propaguen notícies que poden ser falses o no exactament certes sense que, per molt que es qüestionin els mitjans de comunicació i els continguts difosos per les xarxes socials, se les posi en dubte. En tot cas, esperem que, almenys, els convidats a tal casament fossin més generosos en l’exercici de la caritat. Perquè d’això es tracta, no? Per molt gran que hagi estat la quantitat finalment donada, deu ser una minúcia en relació amb els costos lligats al casament. Molts dels seus convidats podrien aportar cadascun 9.500 euros i encara més. Almenys pel que fa als futbolistes de primera, i aquells que viuen al seu entorn... en guanyen tants! D’una manera tan desmesurada que és immoral. A més, fan el possible per evadir capital i no pagar els impostos corresponents. Això sí: n’hi ha que tenen fundacions benèfiques, visiten nens malalts i fan caritat. Però ells guanyen cada cop més i fa feredat pensar d’on surten els diners per pagar els seus fitxatges i contractes. En fi, jo, de fet, el que volia comentar és que cada cop em fastigueja més el futbol d’elit amb les seves compravendes milionàries de jugadors i totes les seves implicacions.