La primera finestra de fitxatges es va tancar divendres passat a la mitjanit sense que el Barça pogués incorporar cap dels dos jugadors que confiava a portar per dotar de més talent la plantilla d’Ernesto Valverde. Albert Soler i Robert Fernández ja van donar les explicacions pertinents sobre per què ni Coutinho ni Di María vestiran de blaugrana aquesta temporada, centrades sobretot que no volen trepitjar una suposada línia vermella que posaria en risc la viabilitat del club en el futur. Una línia que té un valor sabut: 40 milions. Els que separen els 160 de l’oferta final del Barça, entre fix i variables, i els 200 que va reclamar el Liverpool, segons va afirmar Soler. L’entrellat de tot plegat, però, serà una incògnita, perquè els anglesos mantenen que no van fixar cap preu final per Coutinho. En el cas del fitxatge falllit de Seri, també hi ha versions diferents entre els clubs, el Niça i el Barça, així que costarà endevinar qui diu la veritat en tota aquesta història. Al final, serà qüestió de confiar en qui ens mereixi més credibilitat.

De la roda de premsa de dissabte, però, a mi el que em va preocupar van ser unes afirmacions de Robert Fernández, que, a més, no és el primer cop que pronuncia. Insisteix una vegada i una altra que millorar o reforçar l’equip que té actualment el Barça és impossible. O gairebé. I així van passant els anys i les temporades i a l’onze inicial blaugrana els noms són gairebé els mateixos que van alçar l’última Champions a Berlín, el 2015. Robert s’entesta a repetir aquest discurs mentre el teòric equip titular va envellint i, per tant, les possibilitats de rendir al màxim en tots els partits van minvant. La plantilla blaugrana actual té una mitjana d’edat molt pròxima als 27 anys, però la columna vertebral de l’equip ja està en la trentena, la majoria, o a punt d’entrar-hi, com en el cas de Sergio Busquets, que en té 29. El club ha mantingut i renovat a preu d’or tots els jugadors protagonistes dels èxits de les últimes temporades, però els fitxatges que ha anat fent per suplir-los i per garantir una bona transició, o bé no tenien el nivell adequat, o bé no han complert les expectatives. La majoria de fitxatges de la temporada passada tenien tots 23 anys, però, tret d’Umtiti, cap ha aconseguit la titularitat i molts d’ells difícilment l’assoliran aquest curs. Avui dia se’m fa molt difícil veure Digne, Denis Suárez, Paco Alcácer i André Gomes, a qui s’ha intentat col·locar en la lliga anglesa en aquest mercat estival, agafant un pes rellevant en el nou projecte de Valverde.

Els responsables esportius del FC Barcelona ja estaven advertits que calia fer una sacsejada a l’equip titular perquè el joc anava decreixent i les sensacions, empitjorant. La collita de títols, encara que excel·lent, es va saldar només amb la copa del Rei la temporada passada, però a Europa, malgrat la remuntada contra el PSG, és on van saltar més les alarmes. El diagnòstic era clar i aquest estiu calia portar futbolistes indiscutibles que poguessin disputar o prendre la titularitat als intocables des de fa tants anys. Ara bé, una planificació improvisada no ho ha fet possible. Més val que Albert Soler, Pep Segura, Robert Fernández i l’amplíssima llista de noms que engloben l’estructura tècnica tinguin present que la majoria de cracs de l’equip ja han jugat els seus millors partits amb el Barça.