L’escenari de les grans oportunitats
El Girona ho va ben endevinar. Aprofitant la primera aturada de la competició, el club va tenir la bona idea d’anar a jugar un partit benèfic a Ripoll. “És un partit molt especial després de les ferides sofertes”, explicava l’alcalde, Jordi Munell, que qualificava de “molt lloable” l’actitud del Girona. Pablo Machín s’hi va afegir presentant alineacions de molt nivell. I els jugadors, fent “un partit força seriós”, com resumia després el tècnic. El gest de germanor i solidaritat no només va deixar els més de 10.000 euros que el Consorci de Benestar Social del Ripollès canalitzarà cap a programes de cohesió social. També va representar un impuls de la imatge del Girona. I podria servir, també, per reforçar a Montilivi la idea que té marge i capacitat de creixement molt més enllà de la ciutat. Si hi afegeix la voluntat de fer-ho, tindrà molt de guanyat.
Anys enrere, el Girona ja havia provat d’estendre la seva marca arreu de les comarques gironines, però no se n’havia acabat de sortir. A primera divisió, tot canvia, tot s’amplifica. Només s’ha de veure la resposta immediata de l’afició, que ha deixat amb un pam de nas els que creien que ja tindrien temps més endavant de fer-se abonats. A primera, tot és més fàcil. I, sense que cap club s’hagi de sentir ferit ni atacat, el Girona té l’oportunitat de fer gestos que li facin guanyar estima i suport arreu de les comarques gironines, com a mínim. L’arrelament del Barça és indiscutible arreu del país, i potser precisament per això el club blaugrana ja no té aquí el seu focus de creixement. En aquest sentit, el Girona pot mirar d’anar-se fent un espai i arrencar una simpatia que, ja em perdonaran, l’Espanyol no captarà.
No és pas qüestió d’anar organitzant partits benèfics, perquè per sort tampoc hi ha ferides per curar com la que s’han viscut recentment a Ripoll, però potser sí de rumiar fórmules per continuar fent camí en el creixement social, ja no només reflectit en assistència de públic els dies que hi ha partit a Montilivi. Hi ha moltes comarques que el Girona no ha trepitjat i que, sense voluntat de fer-se el savi davant d’altres clubs amb tanta o més història, pot mirar de guanyar-hi adeptes. Programant-hi algun partit amistós, ara que es comença a acostumar a les interrupcions periòdiques de primera divisió –tornarà a estar uns quinze dies sense lliga a l’octubre–, o fins i tot algun entrenament obert al públic. De passada, amb una mica de sort ens permetria veure com treballa l’equip de Pablo Machín, ara que ho fan tot a porta tancada.