Messi sobre una columna
No sabem fins on arribarà el Barça de Valverde. Però comença a tenir fonaments. De moment és un equip que no perd la consistència, i això és suficient perquè Messi edifiqui les victòries. Una bona columna per exhibir Messi al capdamunt. La victòria d’ahir va ser de prestigi. El pla de Valverde no és per a un partit ni per a dos. És un procés. I ahir va fabricar una bona falca per sostenir-se. Derrotar la Juve 3-0 no és gens fàcil, tot i les baixes i les circumstàncies. El resultat d’ahir hauria valgut fa mig any. Però això és futbol-ficció. Ara pot servir per a altres coses, potser tant o més importants.
No era un partit d’alta tensió futbolística com l’últim que van jugar els dos equips. Queda molta Champions, ahir només era l’estrena. L’ambient del Camp Nou, fins que els gols i el futbol es van imposar, tampoc no era el de les grans ocasions. A to amb el moment, però també perquè a fora estaven passant coses rellevants i la gent tenia altres coses al cap. Era l’endemà que una manifestació d’1 milió de persones tornava a ser minimitzada per l’Estat. El dia que la maquinària judicial espanyola va intensificar la repressió, ara també a la llibertat d’expressió. I el dia que mentre es jugava el partit hi havia una operació antiterrorista a l’entorn de la Sagrada Família. Al Camp Nou, és clar, hi va haver pancartes i clams per la democràcia i la independència.
El Barça se’n va anar al descans amb un gol de Messi que valia el seu pes en or. No havia estat superior a la Juventus, però tampoc inferior. El més rellevant és que va saber aconseguir l’objectiu d’agafar avantatge sense haver estat capaç d’imposar les seves condicions en el partit. En els primers deu minuts, l’equip d’Allegri es va mantenir replegat per no prendre mal en cap possible accident. L’equip de Valverde va combinar força bé en el poc espai de què disposava i va tenir una certa profunditat, sobretot per la banda dreta, amb uns actius Dembélé i Semedo. Indemne als atacs blaugrana, l’equip d’Allegri, just en el minut 10, va avançar en bloc i va plantar les línies a quaranta metres de Buffon. Aquestes eren les seves condicions. Defensar lluny del seu porter i obligar el Barça a tenir la possessió en una zona molt endarrerida i, per tant, perillosa si hi havia pèrdues de pilota. L’equip va haver de combinar amb precaució i, per tant, amb lentitud. El partit estava plantat en aquell punt infructuós a què la Juve va condemnar els blaugrana en la tornada dels quarts de final de la Champions de l’any passat, assentat sobre el 3-0 de l’anada. Aquell dia es va tornar a expressar la manifesta inferioritat del Barça, ja vista en l’anada. Ahir el Barça no va ser inferior, tot i que no va ser capaç d’imposar el seu pla de joc i va haver de jugar en les condicions de la Juve. Més que res, perquè l’equip de Valverde no es va desordenar tot i que va perdre força pilotes en l’inici de la jugada.
La Juve, relativament còmoda, estava pendent de poder aprofitar algun error del Barça, amb les amenaces de l’hàbil Dybala, l’eficient Higuaín i la fletxa Douglas Costa. El Barça, va quedar pendent d’alguna genialitat del de sempre, Messi, o del nouvingut Dembélé. Ells dos, efectivament, van ser la principal amenaça, però amb comptagotes, perquè al joc de creació de l’equip, amb Iniesta molt voluntariós, li va faltar continuïtat i consistència. Però Messi ho va reactivar tot.
El seu era el primer gol del Barça contra la Juve en molt temps. I va tenir un efecte transformador per a l’equip. La Juve no va variar el pla, però el Barça hi va fer front carregat de confiança. Es va solidificar encara més tàcticament i va picar pedra fins a trobar la porositat en la cuirassa italiana. A part de qüestions tàctiques, el Barça és un equip millorat a la posició de lateral dret, amb un excel·lent Semedo tant en defensa com en atac. I Dembélé promet molt i no condiciona tant el pes del joc col·lectiu com ho feia Neymar com a peça del trident. Assentat sobre la consistència col·lectiva, Messi va ser l’executor intel·lectual i material de la Juve. El 3-0 és una manera excel·lent de començar un camí molt llarg. Però també pot ser una acta fundacional del projecte de Valverde.