El futbol no sempre compra les bones intencions. És la gràcia del joc: el rival juga, els partits tenen moments, hi ha factors inesperats i aleatoris... i diríem que l’estrena del Barça en la Youth League no va passar de suficient, en una tarda travada al Mini, amb una Juve feta a l’antiga, desagradable, incòmoda, aspra, sense eludir fricció. Tot plegat –i una gespa precària, impròpia de l’escenari, aliada amb els italians– va fer que no fos fàcil per als blaugrana plasmar la seva voluntat.

Però tot i això, malgrat les inclemències alienes a l’equip, és interessant veure què proposa Gabri. No soc un habitual a la ciutat esportiva, però he seguit amb disciplina les últimes temporades del Barça en la Youth League i, fins i tot en tardes més desenfocades, sense tanta lucidesa en el joc, es pot veure un equip que creu en el que fa, amb una mentalitat molt Barça i multitud de variants tàctiques sempre enfocades a resoldre el trencaclosques. Els hem vist equivocar-se, com a Nyon l’any passat, quan la pressió del Salzburg va empènyer el Barça a no encertar-la, entestat a sortir jugant. Però no crec que ningú es posés un sol retret. És un estil de vida, i el juvenil blaugrana el porta fins a les últimes conseqüències. També contra la Juve, en què va mastegar la sortida tant com ho va requerir. I Gabri aporta matisos, mecanismes ben pensats i que empenyen l’equip en aquesta direcció. Sempre utilitza Oriol Busquets, migcampista amb un futur esplèndid, com a tercera referència en la sortida. Tenint un extrem pur com Mboula el curs passat, tenia ben treballat un equip asimètric, amb Cucurella fent tota la banda a l’esquerra i l’altre lateral, Morer, incorporant-se a jugar d’interior per deixar el seu espai vital a Mboula. Dimarts va apostar per un interior com Riqui Puig, un jugador talentós però una referència líquida, jugant de fals davanter, amb llibertat per fer superioritats al mig i afavorint la invasió de l’espai d’Abel Ruiz. Tot propostes interessants, creativitat per a un equip que pretén ser propositiu i al servei de futbolistes amb un potencial enorme. Sí, la Masia no té un buit de talent: Busquets, Mate, Sergio Gómez, Puig, Miranda, Abel Ruiz... puja gent amb recursos i que s’està amarant, diria, de bones idees.