Les intencions de Gabri

El fut­bol no sem­pre com­pra les bones inten­ci­ons. És la gràcia del joc: el rival juga, els par­tits tenen moments, hi ha fac­tors ines­pe­rats i ale­a­to­ris... i diríem que l’estrena del Barça en la Youth Lea­gue no va pas­sar de sufi­ci­ent, en una tarda tra­vada al Mini, amb una Juve feta a l’antiga, des­a­gra­da­ble, incòmoda, aspra, sense elu­dir fricció. Tot ple­gat –i una gespa precària, impròpia de l’esce­nari, ali­ada amb els ita­li­ans– va fer que no fos fàcil per als blau­grana plas­mar la seva volun­tat.

Però tot i això, mal­grat les inclemències ali­e­nes a l’equip, és interes­sant veure què pro­posa Gabri. No soc un habi­tual a la ciu­tat espor­tiva, però he seguit amb dis­ci­plina les últi­mes tem­po­ra­des del Barça en la Youth Lea­gue i, fins i tot en tar­des més desen­fo­ca­des, sense tanta luci­desa en el joc, es pot veure un equip que creu en el que fa, amb una men­ta­li­tat molt Barça i mul­ti­tud de vari­ants tàcti­ques sem­pre enfo­ca­des a resol­dre el tren­ca­clos­ques. Els hem vist equi­vo­car-se, com a Nyon l’any pas­sat, quan la pressió del Salz­burg va empènyer el Barça a no encer­tar-la, entes­tat a sor­tir jugant. Però no crec que ningú es posés un sol retret. És un estil de vida, i el juve­nil blau­grana el porta fins a les últi­mes con­seqüències. També con­tra la Juve, en què va mas­te­gar la sor­tida tant com ho va reque­rir. I Gabri aporta mati­sos, meca­nis­mes ben pen­sats i que empe­nyen l’equip en aquesta direcció. Sem­pre uti­litza Oriol Bus­quets, mig­cam­pista amb un futur esplèndid, com a ter­cera referència en la sor­tida. Tenint un extrem pur com Mboula el curs pas­sat, tenia ben tre­ba­llat un equip asimètric, amb Cucu­re­lla fent tota la banda a l’esquerra i l’altre late­ral, Morer, incor­po­rant-se a jugar d’inte­rior per dei­xar el seu espai vital a Mboula. Dimarts va apos­tar per un inte­rior com Riqui Puig, un juga­dor talentós però una referència líquida, jugant de fals davan­ter, amb lli­ber­tat per fer supe­ri­o­ri­tats al mig i afa­vo­rint la invasió de l’espai d’Abel Ruiz. Tot pro­pos­tes interes­sants, cre­a­ti­vi­tat per a un equip que pretén ser pro­po­si­tiu i al ser­vei de fut­bo­lis­tes amb un poten­cial enorme. Sí, la Masia no té un buit de talent: Bus­quets, Mate, Ser­gio Gómez, Puig, Miranda, Abel Ruiz... puja gent amb recur­sos i que s’està ama­rant, diria, de bones idees.