Josep Maria Bartomeu segueix sense poder gaudir de la foto de la renovació de Messi. Preocupació als despatxos de la zona noble de can Barça? No... i sí. No, perquè la paraula del crac i la signatura per poders del seu pare, Jorge, confirmen que el 10 seguirà jugant de blaugrana. A més, ja està cobrant en els termes de les noves condicions econòmiques, així que, per fortuna blaugrana, Messi seguirà a Barcelona. De fet, el president ja ho ha dit un munt de vegades, totes les que ha pogut. I n’hi ha per fer-ho...

Aleshores, per què Bartomeu està preocupat amb el tema Messi? Essencialment, perquè costa d’entendre que una signatura que es va portar a terme la darrera setmana de juny no hagi estat segellada amb la protocol·lària fotografia. Des de fora no s’entén, i des de dins, encara que ho tenen clar, no ho expliquen. Normal. En tres mesos no han trobat un moment? Doncs no. El 10 no regala res sobre la gespa ni tampoc fora. Si no li ve de gust, no. I ara, és evident, no li ve de gust. Les relacions entre el president del Barcelona i el crac del primer equip de futbol són fredes. Cordialitat, tota, però res més. Una foto compartida per celebrar el premi de jugadora de l’any de la UEFA de la nova futbolista culer, Lieke Martens, i res més. Ni pujant ni baixant de cap avió. Ni enlloc. Això sí, una de ben lluïda amb Alves i Neymar el mateix dia que el mateix president avisava d’una demanda contra el davanter brasiler. Algú ha parlat de falta de respecte. Que cadascú ho qualifiqui com vulgui.

El problema, però, és més greu perquè el cas de les relacions Messi-Bartomeu no és aïllat. A la plantilla del Barcelona no li ve de gust relacionar-se amb la seva dirigència. No els senten propers. No hi ha feeling. No hi ha relació personal més enllà de l’educació que mereix tothom i que accepta una conversa o una salutació en un acte o en una sala d’aeroport. De fet, molts jugadors encara no reconeixen la fisonomia d’alguns dels membres de la gent que els mana. Els futbolistes senten que estan en línies de pensament diferent, en escenaris que no convergeixen i que fan que els directius no entenguin les necessitats del vestidor del Barça. Bartomeu no és futboler. Ni la majoria de la seva junta directiva, propera als Power Point i al món dels negocis però llunyana del de la pilota (que quedi clar, amb una única excepció, que confirma la regla). No hi ha punts de trobada. No han agradat certs comportaments personals ni determinades declaracions al voltant de les sortides de certs jugadors ni en les renovacions d’altres. Des que ha començat la temporada han parlat Iniesta, Piqué i Sergio, per diverses causes, i sempre per reclamar, queixar-se o desmentir diferents membres de la junta, el president inclòs. Estrany per poc comú.

Això sí, que quedi clar per no confondre ningú: el mur que separa els despatxos del vestidor del primer equip no és decisiu perquè la temporada acabi amb títols o sense. L’aficionat ha de saber que els futbolistes senten, des de fa molt de temps, que són el paraigua del club i que, per viure millor, prefereixen reunir-se en la seva realitat i prescindir de la que envolta les altes esferes del club. De maneres de gestionar n’hi ha moltes. El temps dirà si aquesta és la millor...