Que l’Espanyol no ha començat bé la lliga és una obvietat. Ha sumat només un de nou punts possibles i les sensacions que ha transmès en dos dels tres partits que ha jugat fins ara no han estat bones. A un inici esperançador a Sevilla, han seguit dues decepcions, especialment la del debut al seu estadi.

La contundent derrota davant el Barça ha fet mal, no només per la golejada sinó perquè aquesta te l’ha infligit l’etern rival, i això sempre té un valor afegit. Els aficionats parlen de falta d’intensitat i de mostrar-se com un equip tou, i potser no els falta raó, però probablement hi ha molts més aspectes a analitzar.

Ara bé, sense voler amagar les mancances que els de Quique Sánchez Flores van exhibir al Camp Nou i tenint clar que al davant tenien un equip molt superior, com al cap de tres dies va demostrar també golejant el Juventus, em sembla molt més preocupant el partit que van fer davant el Leganés en la segona jornada que no pas aquest últim.

Davant els madrilenys es va evidenciar que per bé que els conceptes de joc del tècnic ja estan molt més assimilats després d’un any de feina, encara hi ha força dèficits com a l’eix de la defensa, David López segueix buscant acompanyant, i, sobretot, quan l’equip ha d’assumir la responsabilitat ofensiva del joc.

L’Espanyol es troba més a gust deixant que el rival proposi, com el dia del Sevilla, que no pas al revés, però aquest guió no el podrà aplicar sempre, i quan li toqui dur la iniciativa haurà de millorar, i molt.

La derrota davant el Barça pot servir per treure conclusions però no crec que sigui el partit idoni per avaluar l’estat de joc i de forma dels blanc-i-blaus. Un partit d’aquesta mena, i per tot el que aquest comporta, no és segurament el millor exemple per analitzar el moment de l’Espanyol.

És per tot això que el partit d’aquest dilluns davant el Celta, sense tractar-se de cap revàlida, pot ser molt més adequat per fer un diagnòstic més precís d’en quin moment es troba l’equip. De si aquest està o no millor que la temporada passada per aquestes mateixes jornades. De si els reforços que s’han fet són o no els adients, i de les virtuts i dels defectes que posseeix.

Sense oblidar, com deia al principi, que només s’han jugat tres partits de lliga i que una cosa és treure conclusions de com està l’Espanyol ara mateix, i una altra ben diferent és quina evolució pot tenir i quines són les perspectives de cara a aquest campionat que tot just acaba de començar. És bo ser exigents i crítics des del principi però sense caure en el tremendisme.