Enmig d’aquest retorn al franquisme que estem vivint ja em perdonaran que no seguisca l’actualitat esportiva. O que la seguisca tangencialment. La repressió de l’executiu espanyol intentant impedir com siga el referèndum que el govern català ha convocat per al primer d’octubre és un esforç inútil per frenar una victòria inevitable, i tindrà conseqüències a molt curt termini.

Parlant d’això, una de les conseqüències podria ser el final definitiu d’això que alguns n’han dit “el clásico”. I em permetran que aprofite la jugada per explicar una cosa que sovint no es vol entendre: en aquest enfrontament qui té més a perdre és Espanya.

Resulta ben curiós que se’ns diga una vegada i una altra que per al Barça serà molt perjudicial la independència perquè deixarà de jugar contra el Madrid. Com si per al Madrid no fos perjudicial deixar de jugar contra el Barça.

Posem-nos en context. Cap lliga europea, ni una, tindria problemes per a fer entrar el Barça. Sempre he dit que jo preferia que el Barça jugués la Premier, però imaginem que juga la lliga francesa.

L’escenari no és estrany. Fa anys que la lliga francesa ha ofert al Barça jugar-hi si es veu forçat a abandonar l’espanyola. Mirem-nos-ho en perspectiva, doncs. El Barça perd el clásico Barça-Real Madrid però guanya el clàssic Barça-PSG, mentre que el Madrid ha d’inventar-se un clàssic de segona fila, contra l’Atlético de Madrid, per exemple. Barça-PSG vs Real-Atlético.

Quin partit pensen vostès que voldrien avui les televisions de tot el món? Quin partit pensen que ompliria de gom a gom els dos estadis? Fins i tot: quin morbo tindria tornar a veure Neymar en el Camp Nou, ara vestit amb l’altra samarreta.

A Madrid gallegen molt però no són conscients del que està passant. Sol passar quan cauen els imperis.