Les ha vist de tots colors , però el d’ahir segur que va ser un dels partits amb més càrrega emocional de la seva vida. Nascut a Banatski Brestovac, petit poble del centre de Sèrbia, Igor Kokoskov (1971) va haver de jugar-se el títol europeu contra la seva selecció. I el va guanyar, una fita absolutament històrica, única, per a Eslovènia.

El gran públic l’ha descobert en l’europeu d’enguany –i encara, perquè Dragic i Doncic acaparen tot el ressò mediàtic–, però el tècnic té un full de serveis envejable i un prestigi ben guanyat als Estats Units, després de quasi dues dècades treballant-hi. Des de petit, ja tenia en ment el somni americà, però no el visualitzava precisament així. La seva ambició era seguir les passes dels seus referents (Divac i Kukoc) i fer-se lloc en l’NBA. Però, quan era encara adolescent, els seus somnis es van esquinçar en un accident de trànsit en el qual va fregar la mort. La va driblar, però les seqüeles físiques van ser terribles, amb una recuperació molt lenta i un genoll trinxat per sempre. “Sabia des d’aquell moment que ja no podria jugar més, però aquest joc sempre m’ha enamorat, i vaig dir que em quedaria en el joc”, ha dit amb insistència, molts cops. Tan clar ho tenia que se’n va anar a fer les Amèriques i allà hi ha tirat a terra un mur darrere l’altre. Ha estat el primer assistent no americà en una universitat dels EUA (Missouri, 1999), en una franquícia de l’NBA (Clippers, 2000) i també el primer no americà a guanyar un anell (Pistons, 2004). Ara treballa als Jazz com a assistent de Quin Snyder, el preparador que el va reclutar per al cos tècnic a Missouri fa 18 anys. En paral·lel, i abans d’assumir el repte eslovè l’any passat –entre la fase de classificació i aquest torneig, 15-0 de balanç, amb la victòria d’ahir–, havia posat Geòrgia en el mapa basquetbolístic. I a més, té un do especial per desenvolupar talent, sobretot de bases. Ho va fer amb Steve Nash en el seu pas per Phoenix i amb George Hill l’exercici passat als Jazz. Ara estarà amb Ricky. El durà al nivell següent?