El tu, el jo i la pilota enmig
Gerard Piqué, Rafael Nadal i Víctor Tomàs s’han posicionat aquests dies, des d’òptiques diverses, sobre la convulsa situació que pateix Catalunya i la seva relació amb l’Estat espanyol. Les seves declaracions, o piulades, reobren novament l’etern debat de si els esportistes s’han de mullar políticament o si les seves guerres han de quedar únicament al terreny de joc. Cadascú pot donar el valor intel·lectual que vulgui a l’opinió dels altres, siguin esportistes, cantants, actors o escriptors, però en un país amb normalitat, tothom s’hauria de poder expressar lliurement més enllà de la seva professió. El problema, però, és que en un estat de prejudicis, menystenim l’opinió d’uns i enaltim la d’uns altres. I després, ens excusem amb pretextos buits que ens justifiquen quan arriba la discrepància. No cal barrejar esport i política. Són conseqüències dels temps de l’àvia, quan l’opinió estava mal vista i era perillosa.
L’altre dia, un dels diaris de més tirada de l’Estat, publicava un manifest titulat “Intel·lectuals i artistes d’esquerres signen un manifest contra el referèndum”. Era un manifest en què, una part, certament destacada, de l’opinió publicada cridava a l’abstenció de cara a l’1 d’octubre. Però el titular em va fer pensar. “Intel·lectuals i artistes”. S’entén, doncs, que en aquest manifest hi trobaré aquests dos tipus de signatures. D’intel·lectuals i d’artistes. En un exercici de lògica, s’entén que, al text, tot el que no siguin artistes, seran intel·lectuals. Segons el manifest, escriptors, cineastes, dissenyadors i actrius n’eren els principals signants, però no els únics. Sindicalistes, mestres, activistes, pensionistes o estudiants també formaven part de l’univers escrit. D’intel·lectuals, entenc. L’opinió d’alguns professionals, elevada a la categoria d’intel·lectualitat. Joc de mitjans i estats d’opinió. La llibertat també és això. Quedem-nos i celebrem que tothom hi pugui dir la seva. També els esportistes, per cert.
Us imagineu que en aquest manifest hi apareguessin esportistes? Canviaria el titular del text? El problema de fons, més enllà de l’ús partidista que els mitjans de comunicació fem dels líders d’opinió i dels personatges mediàtics, neix dels prejudicis inherents a qualsevol societat. Menystenim certes opinions només per formar part de l’univers professional al qual es dediquen, sense acceptar matisos ni excepcions. Hi ha oficis que impliquen un esforç intel·lectual que, per se, els confereix una opinió sobre les coses, això és evident. Però fins avui, la definició d’intel·lectual no va associada a cap ofici. És una categoria que els mitjans i la societat atribuïm, des de la nostra òptica, perspectiva i interès, i també des dels nostres prejudicis, a qui creiem oportú i acreditat.