Un dia després de la intervenció de les institucions catalanes i de la detenció de 14 persones relacionades amb el referèndum de l’1-O, l’Espanyol va fer quatre piulades al seu compte de Twitter en què es justificava per no haver donat suport a les institucions ni als detinguts. En un primer moment vaig pensar que era obra d’un hacker, però no.

Moltes entitats esportives van reaccionar el mateix dia dels fets, i en general argumentaven el seu suport per la defensa de la democràcia, les institucions catalanes i en alguns casos pel dret a decidir. L’Espanyol va trigar un dia a pronunciar-se i ho va fer amb un to paternalista i amb un discurs buit.

El primer que deien aquestes piulades és: “Us llegim, pericos. I ens dol que discutiu! Per això creiem que cal mantenir l’Espanyol i l’esport al marge dels avatars politicosocials.” I tancaven dient “...creiem que les preses de posició plenes de paraules buides no ajuden en cap cas”. Aquesta sí que és una posició trista i buida, mirant de desacreditar els que sí que es defineixen.

Si et vols quedar al marge, endavant, però despenjar-se amb un discurset des d’una pretesa superioritat moral, com el que s’apuja els mitjons, és indignant.

L’Espanyol sap que amb aquesta posició abraça els uns i menysté els altres. No s’hi val a parapetar-se darrere arguments empresarials, allò que el club és una societat anònima liderada per un grup xinès, és cert, però no deixa de ser una veritat ubicada a la Catalunya actual de la qual ni s’hauria d’esborrar ni mirar-s’ho des de lluny.

Tants cops que, amb raó, l’Espanyol ha aixecat la veu en sentir-se menystingut per les institucions catalanes, i ara, quan pot mostrar una mirada neta i compromesa amb la societat, primer s’esborra i després gairebé se’n fot.

Això que no s’ha de barrejar esport i política és un argument podrit, tot és transversal i tots els àmbits de la vida estan interrelacionats, i encara més el món del futbol.