Chen, vigila amb els assessors
L’Espanyol ha perdut una oportunitat única de defensar la democràcia, en no condemnar l’agressió a la Generalitat i les institucions de govern del país, una de les més antigues del món. I el més important per al club de Cornellà-el Prat, ha perdut l’oportunitat d’incardinar-ne de ple en l’imaginari col·lectiu català una vegada escombrats els grups violents i d’ideologia forassenyada.
Mirant el món de l’esport, no s’entén la seva decisió, un cop vista la condemna dels clubs més representatius de Catalunya, de les federacions i del gruix del món de l’esport. Ho han demanat els sectors d’aficionats més dinàmics del club. Quina és la raó per posar-se en contra els seus propis seguidors? Si Chen, el milionari propietari xinès del club, volia fer de l’Espanyol el club de l’orgullosa minoria, li han pres el pèl. Una inversió econòmica com la que ha fet a l’Espanyol demana complicitats. A poc a poc havia aconseguit incrementar simpaties i potenciar l’estima per la política ferma pel planter, per recuperar exjugadors propis i per presentar un ferm projecte esportiu. L’objectiu era clar, la mirada posada a ampliar la base social.
En un món on cada cop hi ha més temps per al gaudi, on la informàtica i la cibernètica no deixen espai per a un munt d’activitats pretèrites, l’esport té un component extraordinari, és una de les raons de l’explosió del futbol femení o del futbol sala o de tantes i tantes persones que practiquen els esports més variats. I aquí l’Espanyol hauria pogut fer forat.
Chen és lluny de Barcelona, però hi té persones de la Xina i assessors d’aquí. Li dono un consell, que vigili els assessors, no dubto de la seva honestedat, però sí que tingui el sentit històric que el club necessita ara.
Només un exemple ben simple, les religioses de Vallbona de les Monges –que són d’un ordre de clausura i que han cedit el monestir perquè el poble s’expressi–, han de ser més perspicaces que tots uns assessors ben pagats? Chen inverteix a l’Espanyol per créixer i per fer diners, i amb aquestes companyies, ni una cosa ni l’altra.