Una moció censurable

El cap visi­ble de la moció de cen­sura fa temps que va vol­tant pels dia­ris, les ràdios i els platós de tele­visió par­lant de la moció. És evi­dent que és a través dels mit­jans que es pot acon­se­guir fer arri­bar a molta gent el mis­satge o la imatge desit­jada. Fins aquí, tot cor­recte. Però aquest movi­ment interes­sat, aquesta història poc asse­nyada, aquest impuls par­ti­dista i poc uni­tari, em refe­reixo a la moció i les veri­ta­bles raons que han impul­sat aquests socis a pre­sen­tar-la, només pot aca­bar amb un “glups” per part del seus pro­mo­tors (el cap visi­ble i els que hi ha al dar­rere).

S’ha par­lat de tra­jectòria, de resul­tats, de gestió, de comu­ni­cació, de men­ti­des, de judi­ci­a­lit­zació, de la pèrdua de força davant d’altres clubs euro­peus i dels orga­nis­mes que ges­ti­o­nen el fut­bol euro­peu i mun­dial, també de la mala pla­ni­fi­cació, etc. I sí, no seré jo que digui que les coses s’han fet de manera excel·lent i que no són millo­ra­bles. Hi ha hagut errors i poc encert en la comu­ni­cació envers el soci en deci­si­ons que afec­ten la nos­tra imatge. Ges­ti­o­nar un club com el Barça no ha de ser fàcil. Però són real­ment els argu­ments esmen­tats abans i que tan enèrgi­ca­ment piula l’Agustí Bene­dito la veri­ta­ble raó de tot ple­gat?

Doncs sim­ple­ment són un escut per ama­gar els veri­ta­bles objec­tius d’aquesta acció. L’objec­tiu prin­ci­pal és deses­ta­bi­lit­zar més l’actual situ­ació de la junta. I això es fa sense cap tipus de con­trol, ata­cant fins i tot el mateix Barça. El segon, és més de tipus bran­ding, és a dir per­so­nal de cara a unes pròximes elec­ci­ons (siguin quan sigui). A Bene­dito li ha que­dat clar que sor­tir en els mit­jans és el millor tram­polí i després de la catàstrofe de les últi­mes elec­ci­ons neces­sita bus­car noves ini­ci­a­ti­ves per sor­tir-hi. El ter­cer és sim­ple­ment un tema d’egos i d’inten­tar arri­bar a la pre­sidència sigui com sigui i sense cap pro­blema a humi­liar qui sigui (en prin­cipi, tots els impli­cats en un cos­tat o l’altre són bar­ce­lo­nis­tes, no?).

He lle­git que és pro­ba­ble que no pre­sen­tin els avals, segons parau­les dels matei­xos pro­mo­tors. Per començar, no crec ni que tin­guin els 11.000 avals anun­ci­ats ahir mateix, però el que em sem­bla poc pre­sen­ta­ble i diria que fins i tot ingenu o gens seriós és haver fet tot aquest soroll per després no pre­sen­tar els avals, siguin els que siguin. Per dig­ni­tat, ètica i, sobre­tot, per res­pecte al Barça i al soci ho hau­rien de fer. I dir que espe­ra­ran un altre moment demos­tra el seu opor­tu­nisme i les seves veri­ta­bles raons. Però és que el seu ego­cen­trisme i la seva ànsia no els deixa veure que podrien acon­se­guir demos­trar que hi ha una gran part dels socis que no estan d’acord amb l’actual estil de gestió? El que passa és que aquest pot­ser no era l’objec­tiu real de la moció.