S’agra­ei­xen els par­tits vibrants, amb un bon ambi­ent de fut­bol, en aques­tes nits de setem­bre de Cham­pi­ons tan llu­nya­nes de la pri­ma­vera deci­siva. Encara que sigui per no tren­car el ritme dels esde­ve­ni­ments polítics i soci­als que viu el país. O per eva­dir-se’n. La grada de l’estadi de José Alva­lade va pre­pa­rar una nit molt fut­bo­lera. Va esce­ni­fi­car l’orgull del club por­tuguès més famós per la for­mació de bons juga­dors a la seva acadèmia i que exporta per tot Europa. El Barça no jugava con­tra un club qual­se­vol ni con­tra cap nou ric nou­vin­gut a l’elit. L’Spor­ting de Por­tu­gal no té tant poder econòmic, però té tra­dició, orgull de club i una iden­ti­tat de la qual pre­su­meix quan la grada mos­tra les ico­nes for­ma­des al club i una pan­carta que diu El millor club del món i canta My way (o quan va ova­ci­o­nar Ini­esta quan Val­verde el va can­viar per Pau­linho). El Barça és força supe­rior a l’actual Spor­ting, però per endur-se els tres punts va haver de resis­tir amb dents i ungles. Va der­ro­tar l’Spor­ting, però l’equip por­tuguès va dei­xar una gran imatge, amb una des­ta­cada actu­ació de Mat­hieu, sem­pre gua­nya­dor en els duels amb Messi.

El Barça no va saber treure l’entre­llat del par­tit que li va plan­te­jar l’Spor­ting en tota la pri­mera part, ni tam­poc en la segona, tot i tro­bar el gol que va ser deci­siu. Sí, el Barça va domi­nar, però el par­tit es va jugar com volia l’equip por­tuguès. Els blau­grana tenien més la pos­sessió, però els blanc-i-verds esta­ven més ben posats. Els visi­tants ata­ca­ven, però els locals no només es defen­sa­ven. Jorge Jesús va dis­po­sar una pressió avançada, línies molt jun­tes i la defensa lluny del por­ter Rui Patri­cio. Un plan­te­ja­ment que no es podia fer estrany al Barça. De fet, era molt simi­lar al que fa dos par­tits va pre­pa­rar Men­di­li­bar amb l’Eibar al Camp Nou. Ni tam­poc era gens des­co­ne­gut per a Ernesto Val­verde, perquè era bas­tant assi­mi­la­ble al que feia ell com a tècnic de l’Ath­le­tic quan s’enfron­tava amb el Barça. D’entrada, el que cal davant un rival tan con­vençut del que fa és, com a mínim, igua­lar la inten­si­tat en tots els aspec­tes del joc. Això el Barça ho va fer. No va come­tre errors, almenys cap de greu, en la sor­tida de la pilota i va inten­tar moure-la amb dina­misme en atac. Però no tenia el fil del par­tit aga­fat. L’Spor­ting tenia supe­ri­o­ri­tat, si més no posi­ci­o­nal, al mig del camp. Els blau­grana no tro­ba­ven llocs de pas, ni jugant en curt ni en llarg. O sigui, no va ser capaç de fer endar­re­rir el bloc de l’Spor­ting a còpia de con­trol de la situ­ació i tam­poc va saber tro­bar de manera sin­cro­nit­zada els espais que hi havia entre la defensa i el por­ter. Hi va haver un moment en què sem­blava que el juga­dor clau seria Alba amb les seves entra­des en pro­fun­di­tat. Però la sin­cro­nit­zació entre les pas­sa­des i la seva posició no va ser l’ade­quada, sovint perquè els llançaments eren des de posi­ci­ons massa allu­nya­des d’ell, que o bé queia en fora de joc, o bé hi havia una bona cober­tura defen­siva.

Amb la situ­ació enro­cada, tot i el dina­misme dels dos equips, va inter­ve­nir Val­verde. Va enviar Sergi Roberto, que havia arren­cat com a extrem dret, cap a la línia de mit­jos. El català va fer molt bé la feina d’enllaç i el joc de l’equip ho va notar. El rival, també. Amb un ele­ment més per dins, el Barça va jugar més a prop de l’àrea, va començar a crear perill i va tenir oca­si­ons per mar­car. Però Suárez, en la línia dels últims par­tits, va estar molt erràtic i Messi no va estar prou fi.

La segona part estava ser­vida amb un desen­llaç incert. El Barça va haver de tirar de recur­sos. Un altre cop va aga­far avan­tatge gràcies a un llançament a pilota atu­rada. Com con­tra l’Eibar, com a Girona, i també amb gol en pròpia por­te­ria. L’Spor­ting no va clau­di­car mai, només es va con­ce­dir cinc minuts de dol després del gol. Després es va llançar a la càrrega amb unes ganes com­mo­ve­do­res. Aquell sobre­es­forç sem­blava impos­si­ble després d’haver cor­re­gut tant i de llui­tar cada pilota. El Barça va aca­bar sa i estalvi més per ofici que per fut­bol.