Avui és un dia important per al nostre país. De bon matí tindreu l’oportunitat d’anar als col·legis electorals i decidir si serem o no serem independents. És una situació única que hem d’aprofitar i una possibilitat que hem de guanyar.

El món de l’esport s’ha mobilitzat amb petits o amb grans gestos per fer possible també la victòria del sí. Hi ha gent que es pensa que l’esport ha de quedar al marge de la política, però res queda al marge de la política quan la situació és tan important com la que estem vivint.

I precisament aquesta setmana n’hem tingut un exemple important als Estats Units. El president Trump va atacar els futbolistes de la NFL perquè alguns d’ells des de fa temps protesten contra la segregació racial. És tradicional als Estats Units que sone l’himne americà abans del partit i, normalment, la gent es posa dempeus i l’escolta amb respecte. Alguns jugadors importants, però, per protestar contra el racisme van començar a quedar asseguts mentre sonava l’himne o a agenollar-se.

El gest d’agenollar-se no indica submissió, ans recorda una de les fotografies més impressionants de Martin Luther King, desafiant l’atac de la policia de genolls i pregant. Per a Trump això és un insult a Amèrica, però el seu atac només ha aconseguit unir encara més els jugadors.

Aquest cap de setmana molts equips han escoltat l’himne americà tots de genolls o tots agafats solidàriament pels braços. Fins i tot algun equip s’ha quedat al vestidor mentre sonava l’himne i molts propietaris han baixat a fer costat als seus jugadors.

Trump ha estat així derrotat per la solidaritat entre les persones.

I aquesta és la lliçó que hauríem d’entendre avui. Defensem colze a colze les urnes i, com Martin Luther King, cridem per un país “lliure per fi, lliure per fi, lliure sempre per fi”!