Històricament, el Barça sempre ha estat un dels equips més xiulats als diversos camps de la lliga espanyola. Per ser un dels dos grans de la competició i també per ser un club que ha fet del seu compromís amb Catalunya i la seva gent una de les seves raons de ser. Amb Joan Laporta a la presidència el sentiment hostil cap al Barça va anar a més perquè en terres espanyoles no suportaven el pensament desacomplexadament independentista de l’expresident. Se’l va acusar d’aprofitar el club per fer apologia de l’independentisme i també de fracturar el barcelonisme entre els que vivien a Catalunya i els que no. Només cal fer una ullada a l’hemeroteca per recordar què es deia aquells dies. El punt més culminant va arribar amb la picabaralla dialèctica per telèfon amb el president d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara. Laporta, però, sempre es va mantenir fidel al seu pensament malgrat les veus que li demanaven l’impossible; que el Barça deixés de representar el seu paper històric a Catalunya.

Els que esperaven que el seu adeu posés fi a aquesta hostilitat anaven completament errats. El procés que es viu al país ha avançat a més velocitat, i tant Sandro Rosell com Josep Maria Bartomeu també han posat el club al costat de les reclamacions de la societat catalana. No podien fer una altra cosa. Van obrir el Camp Nou per albergar el Concert per la Llibertat i perquè passés la Via Catalana durant la Diada de l’any 2013. Ja en els últims temps, el club es va adherir al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i també al Pacte Nacional pel Referèndum i ha reclamat en més d’una ocasió la llibertat d’expressió dels seus seguidors per exhibir estelades tant al Camp Nou com en els desplaçaments. L’últim moviment ha estat adherir-se a la Comissió Independent per a la Mediació, el Diàleg i la Conciliació impulsada per l’Il·lustre Col·legi d’Advocacia de Barcelona, una plataforma que s’ofereix com a mediadora en el conflicte entre el govern de la Generalitat i l’Estat espanyol.

Des del club esperen que aquest compromís no faci créixer l’animadversió cap a l’equip durant els partits de lliga, però s’han de començar a mentalitzar que això no serà així. Només cal veure la reacció de l’afició espanyola amb Gerard Piqué, que l’única cosa que ha fet és anar a votar en un referèndum organitzat pel govern català, censurar la violència patida pels ciutadans l’1 d’octubre i reclamar diàleg. Però és inútil fer entendre això quan al davant tens gent que no vol escoltar i alguns d’ells directament t’odien. Davant l’escenari actual, la junta directiva faria bé de parlar amb els jugadors i advertir-los que d’aquí al final de la temporada, independentment de com vagi tot el procés, hauran de superar el seu rival amb el futbol i amb el joc i lluitar contra ambients que seran més hostils que mai. Els insults i els xiulets que sempre han rebut ara es multiplicaran per milers. Els futbolistes del Barça estan acostumats a jugar sota molta pressió ambiental, però en els propers partits aquesta pot esdevenir especialment forta i inaudita.

Si l’equip de Valverde acaba triomfant, aquest fet encara donaria un valor especial a la hipotètica consecució del títol de lliga.