En un moment com l’actual, en què ens trobem en una situació diguem-ne que complicada i en què el conflicte ha dividit la nostra gent, el Barça hauria de ser una font d’inspiració, de tranquil·litat i, per què no, de fugida i desconnexió de tot plegat. Ara, més que mai, el Barça ens ha d’ajudar i ens ha de servir per gaudir de l’esport i perquè tots plegats tornem a pensar en valors com l’amistat, la confiança, l’esforç, l’enteniment i, molt especialment, el respecte. Sí, ara es temps de reconstrucció, de col·laboració i d’unió.

Recordeu: “Ser del Barça és el millor que hi ha.” Prou baralles entre germans, entre amics... De fet, prou conflicte, comencem a gaudir del nostre Barça i d’aquest meravellós inici de temporada. El Barça és i ha de ser el nostre orgull, el nostre sentiment i ha de tenir un efecte d’unió i no de desunió. Hem de fer un esforç entre tots i tornar a donar valor a tot allò que significa el Barça per a Barcelona i arreu del món. No hem d’intentar que el Barça es posicioni en res i encara menys polititzar el nostre estimat club. No ens adonem que és precisament d’aquesta manera com hem aconseguit arribar a ser el millor club del món, en el qual els millors jugadors del món (Cruyff, Guardiola, Rivaldo, Ronaldinho, Iniesta, Xavi, Puyol, Romário Messi...) volen jugar? No ens adonem que el Barça és nostre, que és un dels nostres sentiments i un orgull màxim? Si us plau, no polititzem el nostre estimat club.

No hem de pressionar les juntes directives ni els jugadors perquè es manifestin en un sentit o en un altre en conflictes de caire polític perquè aquesta gent representa tot el barcelonisme i no només alguns grups, per molt nombrosos que siguin. El Barça és una institució esportiva que representa molta gent i molt diversa i, per tant, els seus responsables han d’actuar en conseqüència i no posar el club en situacions de risc o difícils. No els podem demanar que es posicionin, no ho poden fer pel bé de tot els socis i de tot el barcelonisme. Evidentment, això no vol dir que personalment cadascú no triï la seva ideologia, només faltaria.

El Barça i la lliga espanyola no es poden permetre no estar units, però és que a més això beneficia tot el barcelonisme. El Barça ha d’intentar, com ha fet ens els últims dies, demanar seny, demanar diàleg, demanar respecte envers totes les posicions i, sobre tot, allunyar-se de qualsevol posicionament que no sigui esportiu. Sí, el Barça no és només teu, meu, vostre, nostre... El Barça és de tots i això és el que el fa tan gran, el més gran. Visca el Barça.