La temporada 2015/16 va ser el més valorat de la Lliga Endesa amb l’ICL Manresa i la passada la va acabar com el segon amb un millor índex a l’Unicaja, tan sols superat per Nedovic, a més de ser escollit millor center de l’Eurocopa. Tot això s’ha convertit en paper mullat enguany, ja que Joan Plaza el considera l’últim de la fila. El tècnic va insistir a portar altres peces al seu lloc, com Shermadini i Augustine, i ha anat acomodant espai en la rotació per a Okouo. Tant és així que ni en la supercopa ni en els partits de la Lliga Endesa ha estat inclòs en cap convocatòria. Se l’ha vist al final de la banqueta, vestit de carrer, sense possibilitat d’ajudar.

Tot i tenir-hi certs paral·lelismes, no pot considerar-se un altre cas Rice, ja que el serbi sí que es troba en dinàmica col·lectiva i té la possibilitat de participar en l’Eurolliga. Allà hi té la seva escletxa i de l’optimització dels seus minuts en dependrà el seu futur. Musli és conscient que ha estat tot l’estiu en el mercat –el MoraBanc el tenia marcat com a prioritat–, però ni ell ni l’Unicaja han trobat una opció que els satisfés prou per desvincular-se. El pivot s’aferra al seu últim any de contracte (lògic), però sense resignar-se a la seva situació d’ostracisme. La prova més fefaent va ser la seva actuació, contra el Fenerbahçe. Va estar 10:24 a la pista i va vorejar la perfecció: 9 punts (4/5 tirs de dos i 1/1 tirs lliures), 3 rebots, 1 tap i 2 faltes rebudes per 14 de valoració. Ningú diria que era el seu primer partit oficial en un grapat de mesos. L’aposta de Musli per quedar-se a Màlaga és ferma perquè, havent jugat l’Eurolliga, no podria tornar a disputar-la fins al febrer si canviés d’equip. I és un bon símptoma també per a l’Unicaja perquè n’incrementarà la competitivitat entre els pivots. En ocasions, tenir un jugador en aquest tipus de situacions pot generar distorsió en el dia a dia. No és el cas, almenys fins ara, en el club malagueny. Això sí, el lent procés d’adaptació de Shermadini no ha fet més que atiar el xiuxiueig sobre la idoneïtat de la decisió de Plaza. Però el curs és llarg. Ja ho veurem.